En més d’una ocasió quan ens toca explicar de què tractava el festival coopcorp ens agrada subratllar la idea «d’acostar els processos creatius al públic». Acostar els processos creatius per mostrar com es genera la música electrònica o diferents accions audiovisuals digitals. Ensenyar l’ús que es donava a les màquines o quins eren els programes que s’utilitzaven per mesclar música i video en directe. No es buscava només trencar el mite. Sinó normalitzar una pràctica, que amb el temps es consolidaria, que girava entorn de la cultura generada amb ordinadors. Aquesta concepció democràtica i incorporada del desenvolupament tecnològic de l’art (Utilitzar màquines per generar productes creatius), no hauria estat possible sense la industrialització de la cultura. L’accés a la tecnologia, per l’abartiment del seu cost, és fruit de la producció massiva d’ordinadors per consumir els diferents productes de la indústria cultural com películes, videojocs, o diferents experiéncies interactives que es desenvolupen a través de la xarxa. Una indústria on cada cop més el consumidor es converteix en productor – però on per participar primer has d’acceptar les seves normes (comprar terminals d’accés aptes per a poder consumir o produir béns culturals): «Reducidos a material estadístico, los consumidores son distribuidos sobre el mapa geográfico de las oficinas de investigación de mercado, que ya no se diferencian prácticamente de las de propaganda, en grupos según ingresos, en campos rojos, verdes y azules.»
hem entrat de nou en una nova era de la revolució industrial, en aquest cas de la tecnològica, i com sempre hi ha dos que treuen tot el benefici i els altres ens convertim en “yonquis” de les nostres necessitats absurdes com comprar en aquest cas noves màquines que fan el el mateix que podrien fer les antigues que ja tenim, nomes actualtzantles o retocantles per arribar al mateix resultat…per desgràcia estem en un món capitalista i d’això es tracta de consumir cada cop més per poder tornar a produir, i a la vegada produir mes deixalles, les cuals no sabem que fer-ne i les deixem en altres paisos per a nosaltres”paisos bertedero” a canvi de un tantpercent minim del benefici que treiem amb la nostra industria… i aixi el mon s’esta omplint de merda fins al coll, pero ojos que no ven corazon que no siente…
s’ha d’apostar un altre cop per la pirateria, en aquest cas en la digital,hakers son ells els que ara mateix en aquest nou món tenen la clau per desmuntar tot aquest negoci…endavant!!
l’art ha de ser una forma d’expressió i de exteriorització dels nostres sentiments, no un negoci.
bueno aquest es el meu vòmit de pensaments
«C. K. Prahalad señala que la base de la pirámide -es decir, los más necesitados- representa un ejército de consumidores que el mercado ha despreciado hasta hace poco» Aquest article India, laboratorio de tecnología barata em va provocar moltes contradiccions. Està clar que hi ha una visió monopolista i d’acceleració del consum (i de generar falses necessitats) que està motivat pels grans venedors. Però potser és en aquest «excés tecnològic» on com tu dius els nous pirates de Hakim Bey es poden servir de tecnologia rebutjada que pot convertir-se en arma contra la corporació que en va permetre el desenvolupament… La doble dimensió dels productes culturals fa que tinguin una part inherent a l’ésser humà. Per més produïts en cadena que estiguin fets sempre reflexaran la creativitat humana. Per això quan es va poder explotar l’art industrialment, va a passar a formar part de la societat de consum.
Encara no tinc cap opinió ferma al respecte, ja que per una banda la indústria cultural és el meu àmbit de treball. La meva font d’ingressos.
En tot cas està clar que aquesta indústria ara mateix es sustenta en models que han quedat obsolets, sobretot per la digitalització. També està clar que la cursa tecnològica és més vigent que mai i que l’acumulació de capital és l’objectiu principal, per això és una indústria. Però tot aquest escenari està fent que sorgeixin iniciatives amb dimensions socials, polítiques, tecnològiques. Grups que busquen autogestionar-se, adquirir coneixement i formar-se tècnicament per poder plantar cara.
Espero més vòmits de pensaments pirates!