Jeffrey S.Juris en el capítol Els moviments socials en xarxa: Moviments globals per una justítica global – La Sociedad Red, Castells – analitza les dinàmiques de xarxes del que anomena moviments per la justicia social (moviment antiglobalització amb el detonant de Seattle -1999), Juris els defineix com els moviments que «construeixen una globalització alternativa des de baix». Moviments que utilitzen les xarxes com a infraestructura tecnològica, organitzativa, i també com a model polític. Finalment, l’autor apunta que amb les noves tecnologies neixen noves identitats transnacionals que conformen una contracultura global.
Màster SIC IN3
Sociabilitat i xarxes socials: Superant les llengues impreses de Benedic Anderson
El sociòleg nord americà Keith N. Hampton explica al capítol La sociabilidad en red, dentro y fuera de la web – La Sociedad Red, Castells – que el desevolupament d’internet, la digitalització i l’aparició de xarxes socials han fet reprendre antics debats sobre el concepte històric de comunitat: Què és una comunitat i quines són les seves propietats? També es preocupa per l’impacte que internet ha tingut sobre les relacions socials i com n’ha configurat la seva nova naturalesa. En aquest sentit, Hampton afegeix que l’estat de la qüestió és analitzar si amb internet la comunitat «s’ha perdut» o si per contra aquesta ha «renascut completament online».
Read moreSociabilitat i xarxes socials: Superant les llengues impreses de Benedic Anderson
Mitjans globals públics?
Un dels altres elements de discussió que hem abordat darrerament a la UOC és el que Arsenault i Castells anomenen Global Media, un terme utilitzat per a decriure les grans corporacions multimèdia o els oligopolis de magnants com Rupert Murdoch o el mateix Berlusconni, els últims ciutadans Kane. Queda clara, un cop més, l’esquisofrènia entre allò públic i allò privat (Saskia i Castells), la Societat xarxa genera cada vegada més estadis de convergència o entorns on es creuen el que fins ara distingiem entre administracions i corporacions. I això també repercuteix en l’arquitectura del mapa de comunicacions.
Blocs V.S periodistes
Aquest dies a la UOC hem retornat a l’etern debat, blocs V.S periodistes: ¿Els blocs poden fer – o estan fent – competència als mitjans tradicionals? Els periodistes es senten amenaçats pels blocaires? És cert que el fakes d’algunes bitàcores erosionen la credibilitat? Perquè hi ha tants «professionals de la informació» obsessionats en desacreditar la blocsfera?
Aprenent a ser mutants
Ahir intentava abordar el tema de la flexibilitat laboral des de la perspectiva de l’ètica hacker. Reflexionava sobre com l’erosió de la línia divisòria entre temps de feina i temps d’oci trenca amb la concepció protestant del treball (Weber), oferint un nou estadi que permet, com expliquen alguns autors, que ara el temps ja no es mesuri ni amb un cronòmetre ni a través de la jornada laboral.