En una primera aproximació acadèmica a la virtualitat, a través de les lectures sobre etnografia virtual de Steve Woolgar i Christie Hine, considero rellevant subratllar el concens que sembla haver-hi entre els autors en mostrar cert escepticisme davant les «possiblitats» de les noves tecnologies, ja que destaquen que s’ha sobredimensionat o ciberbolitzat les possibilitats que ofereix la virtualitat, Woolgar ens parla de cibèrboles i de conjuccions de futur immediat per defensar que ens trobem en un estadi de transició cap a la virtualitat, encara no culminada. Un estadi que m’ha recordar la convergència de Jenkins per descriure les relacions entre mitjans i tecnologies en l’era de la digitalització. Una constatació que la societat «cibersocietat» encara està incompleta i cal que superi reptes per poder-se acabar de desplegar. (Aquesta constatació és compartida per altres autors com Castells).
El monopoli del coneixement (poder)
«Escoles, instituts i universitats hem perdut el monopoli del coneixement» Imma Tubella Encara no he pogut veure el vídeo de l’entrevista, però només aquest titular m’ha semblat prou rellevant. És l’assumpció d’una ruptura, l’ensorrament del discurs centralitzat. L’alliberació del coneixement al món distribuït i la configuració d’una altra arquitectura de poder