En una primera aproximació acadèmica a la virtualitat, a través de les lectures sobre etnografia virtual de Steve Woolgar i Christie Hine, considero rellevant subratllar el concens que sembla haver-hi entre els autors en mostrar cert escepticisme davant les «possiblitats» de les noves tecnologies, ja que destaquen que s’ha sobredimensionat o ciberbolitzat les possibilitats que ofereix la virtualitat, Woolgar ens parla de cibèrboles i de conjuccions de futur immediat per defensar que ens trobem en un estadi de transició cap a la virtualitat, encara no culminada. Un estadi que m’ha recordar la convergència de Jenkins per descriure les relacions entre mitjans i tecnologies en l’era de la digitalització. Una constatació que la societat «cibersocietat» encara està incompleta i cal que superi reptes per poder-se acabar de desplegar. (Aquesta constatació és compartida per altres autors com Castells).
kozzak
Disseny de cultures d’innovació sostenible
Estic preparat una entrada (segur que seran més d’una) sobre etnografia virtual i les hipèrboles de Woolgar, mentre buscava documentació he trobat un projecte molt interessant sobre investigació etnogràfica virtual que proposa aplicar el pensament de disseny per la innovació social: De la Aldea Virtual a la Aldea Rural.
Homeless spots
Recordo que fa molt de temps imaginava que els sense sostre eren utilitzats per les marques comercials com a suport publicitàris. Imaginava que els hi tatuaven el seu logotip a la pell a canvi d’una petita remuneració econòmica, o simplement d’aliments o un lloc on poder passar la nit. Era un joc simbòlic d’un curtmetratge que mai s’ha arribat a filmar. No hi havia ni xips RFID ni tecnologia digital. Una metàfora de la sotmissió a sistemes alienadors quan no et queda cap més alternativa. D’aquesta manera, els carrers s’omplien cada vegada més de persones que demanàven almoina amb les mans i la cara marcades per logos de tinta. Imaginava una distopia que em semblava paradoxal: Anunciaven productes i serveis als que mai podrien accedir.
La banlieu i el salafisme?
El corresponsal de TV3 a París acaba d’explicar en una connexió en directe que l’«Assassí del Llanguedoc» ha crescut en una banlieu de Toulouse . Es barreja la disciplina del terrorisme distribuït amb «el malestar» de la perifèria… Gallardón parla de monstres. Tot el mateix dia que la fiscalia de delictes d’odi i discriminació presenta una … Read moreLa banlieu i el salafisme?
Ja no sóc pirata
Avui he canviat el subtítol del bloc. He volgut treure la paraula pirata perquè està en boca de tothom i depenent del context podria portar a confusions. És precisament per «l’ambigüetat» generalitzada del terme que he decidit prescindir-ne, tot i que fa temps m’havia semblat una metàfora inspiradora… Ara: Societat xarxa i apunts sobre nòmades i … Read moreJa no sóc pirata