L‘ètica Hacker del treball Va més enllà de les distopies per la mutació del capitalisme. Més enllà d’una indústria que condemna als treballadors a gestionar la producció i intercanviar intangibles. Al considerar la ética hacker en este sentido, pasa a ser el nombre que designa una relación general, apasionada con el trabajo que se está desarrollando en el seno de nuestra era de la información. Desde esta perspectiva, la ética hacker es una nueva ética del trabajo que desafía la actitud que durante tanto tiempo nos ha tenido esclavizados, a saber, la ética protestante del trabajo. L’ètica hacker del treball suposa la gènesi d’un dels factors determinants en la concepció d’aquesta economia del talent en la indústria dels new media.
… i en contraposició (o com a model de lluitacontra) a la fórmula establerta de “patents” i propietats intel·lectuals. Tot i que, es un peix que es mossega la cua, no podem entendre una industria cultural, si no hi ha res a consumir, si tot es lliure de drets.
Tot i que coincideixo amb tu en que el concepte Hacker té un component subversiu, la idea que m’interessava més del concepte de l’Ètica Hacker del treball relacionat amb la indústria cultural, és el canvi en el procés de producció. El concepte i gestió del treball. Perquè considero que la major part de la indústria cultural s’ha «reactivat» a partir de la digitalització. Un espiral de suports, formats, llicències i canals d’explotació. Tot i axí altres autors més enllà de Pekka Himanen fan una aproximació des d’altres perspectives que analitzen els nous treballadors de la creativitat (indústria creativa) o dels també dels denominats new media.
La productora cultural Maria ptkq analitza les investigacions de Rosalind Gill, i Zoe Romano: «El resultado es que para los creativos, los límites entre los tiempos/espacios de vida y los de trabajo se diluyen. Han conseguido transformar sus aficiones en una profesión y perciben esto como una
ventaja, incluso como una victoria contra el trabajo convencional y todo lo que este representa de alienación y servidumbre. Es como si te pagaran por dedicarte a tu hobby».
Tot i així abans d’arribar a el que considero un dels canvis de protocols més rellevants en la indústria cultural primer inevitablement vaig assumir que democratizació de la tecnologia es deu a la industrialització.