Fa uns mesos un amic m’enviava un video, la UBA acollia una xerrada de Slavoj Žižek amb un ple absolut. El filòsof lacanià que parla d’ Stalin i cultura popular. Per alguns els “nou pensador de l’esquerra”, el del “nostre ser social compartit”, aquell que utilitza una visió particular del marxisme i el psicoanàlisi com a eines per a provocadors anàlisis. Aquell que parla de resignificar la Utopia, i que diu que l’univers està buit. Tal i com proposen algunes de les difinicions més poètiques: El filòsof occidental més perillòs.
En primer lloc he de confesar que la seva òptica “comunista” em feia i em fa desconfiar del discurs. Però després de veure el video em va semblar que potser anava més enllà del típic discurs. He trobat algunes crítiques i mencions d’entorns propers, i en general l’enfoc em va semblar prou interessant com per desfer-me dels perjudicis i donar-me una oportunitat per intentar aproximar-me a un pensament tan complex
Ahir, a la Babel (la única llibreria de San Luis!) vaig veure una col·lecció que em va cridar molt l’atenció (sobretot per les il·lustracions a lo under) Para principiantes: Biopolítica para principiantes, Semiótica para principiantes, Teoría cuántica para principiantes, Ciberespacio…, Antropología…, Contracultura…, Posmodernimo…, Deleuze…, Baudrillard…, Foucault…, Y també Žižek . A veure si amb el format còmic-documental-il·lustrat puc arribar a entendre -encara que sigui una mica- qui és i qué pensa Slavoj Žižek?