Terra nullus

Revisava les notes sobre els aborígens australians i la seva situació actual, per ampliar-les, i em fixava en el concepte terra nulllus (terra de ningú)  que s’utilitzava en l’època colonial. Una justificació per reclamar els territoris de les colònies als pobles indígenes o ab-origene, i ocupar-los legalment, ja que no pertanyíen a cap altre país. L’estat nació s’imposava com a unitat de mesura (per damunt de les comunitats reals).

Aquest concepte segueix vigent, seguint amb la wikipedia, avui en dia encara existeixen petits territoris apàtrides, com el Bir Tawil, situat entre la frontera d’Egipte i Sudan o Marie Byrd a l’Antàrtida. Terra de ningú. Espais disponibles com ho va ser la regió d’Awdal, a la banya d’Àfrica, on imaginar nous països.

I és que més enllà de les utopies pirates com libertàlia o l’illa tortuga, Internet convida a territorialitzar comunitats conversacionals, imaginant Freedonia o POiU, inspirats per utopies el Projecte Atlantis i la República de Minerva

Cuando la vida en la red ocupa el espacio identitario y explica más que la nación quienes somos y con quién conversamos, la tentación inmediata es replicar el modelo nacional, buscar un territorio y construirse un microestado a medida. El segregacionismo siempre estuvo ahí bajo una u otra forma para invitarnos a tomar un islote perdido o construir una ciudad flotante donde dar cabida a la comunidad real y ensayar nuevas formas de organización social.

Internet ens permet tornar a ser aborígens. Nòmades i no colons. I mirar més enllà dels països  (unitats obsoletes pels subjectes transnacionals) per fixar-nos en Kimeres.