Cuando las tropas norteamericanas entraron en Túnez en la primavera de 1943 durante la II Guerra Mundial, Campaña del Norte de África, vieron por primera vez el grafiti: Kilroy Was Here (Kilroy estuvo aquí). Tanto en sus avances por Italia como por Francia y finalmente Alemania volvieron a encontrar una y otra vez este grafiti. Nunca se supo nada sobre el autor, se cree que pertenecía a una unidad de Ohio. Wikipedia.
El debat etern: el graffiti és art o vandalisme? O el que caldria preguntar, es pot desvincular la pràctica del graffiti dels seus orígens? Llanço aquesta pregunta perquè torno a veure com alguns ajuntaments promocionen activitats (puntuals), que normalment estan prohibides a les ordenances muniipals. El cas més exagerat que recordo era a Barcelona, amb els skaters del MACBA, quan l’Ajuntament feia publicitat per promocionar la ciutat amb la imatge de joves patinant pel centre, i a l’hora de la veritat multàven als veïns que ho feien. Tot si val per la promoció turística….
En aquest cas i a Girona, apareix un festival de sota les pedres (perdò, un projecte de creació i innovació artística i cultural) que portarà a la ciutat a Boris Hoppeck i altres destacats artistes d’street art:
L’Art Urbà ocuparà una part de Girona per transformar-la, donar-li color i, sobretot, sorprendre. Des de principis de juliol es podrà veure com treballen (en diversos formats i llocs de la ciutat) els artistes convocats en aquesta primera edició. Artistes internacionals de primer nivell que han treballat en els espais més concorreguts de les principals ciutats occidentals com Londres, París, Nova York, Los Angeles o Berlín, mostraran els seus treballs, sempre influïts pel context on es representen, i deixaran una empremta permanent en Girona.
El primer que em xoca és que tot i haver-hi un ampli moviment de graffiti a la ciutat no s’ha convidat a cap artista local a participar en aquest festival (sí, als que han pagat unes quantes multes per haver fet pintades…), i després penso, si CiU va anunciar que «no hi haurà relaxament» amb la persecussió de vàndals que facin pintades, és coherent utilitzat l’street art per vengre Girona com una capital graffitera o és un fake?
Algunes persones d’aquest món són força contundents en subratllar que el graffiti és una acció il·legal. I la resta només simulacres…
¿Consideras al graffiti vandalismo?
-(El Tono). Claro que sí, si no, no es graffiti. Hacer un graffiti es imponerse a los demás en la vía pública con un proceso ilegal, es vandalismo. Luego cada uno debe medirlo.
-(Terra). Arte no es solamente, por supuesto. O sea, va implicado el vandalismo, si no, no sería graffiti. Es que una cosa te lleva a la otra.
-(Soda). No me gusta la palabra vandalismo porque los que van de vandálicos o de vándalos no lo suelen ser. Prefiero decir que el graffiti es makarreo o camorra italiana, pero sí, el graffiti es libertad, es lo que quieras hacer.
-(Lama). Yo pienso que el graffiti es el lado más artístico del vandalismo o el lado más vandálico del arte, pero no me preocupa donde se encasille o como quieran llamarlo, porque para mí es mi forma de vida y no se puede etiquetar con otra palabra que no sea graffiti..
Igual de contundents es mostren a l’hora de parlar de momentazos action painting i els «graffitis» en galeries:
¿Qué opinas del graffiti en galerías?
-(Moze). Deja de ser verdadero graffiti, pero sigue siendo la obra de un escritor de graffiti. El verdadero graffiti está en la calle. Pero a quien le importa eso, me encantaría ganarme la vida haciendo graffiti de galería.
-(Kaos). Es graffiti también, supongo que cuando te vas haciendo mayor y quieres dejar de buscarte lios y ganarte las lentejas pues acabas así.
-(Soda). Que cada uno haga lo que quiera, pero eso es arte de galería a spray, no lo veo ni bien ni mal, si hubiera más galerías de éstas el graffiti se difundiría más.
-(El Tono). Para mí un graffiti no tiene nada que hacer en una galería, ya no es un graffiti… Sin embargo la evolución del trabajo de un grafitero puede perfectamente ser expuesta en galerías, es una evolución lógica, algunos acaban grafistas otros artistas. Es el mejor sueño, vivir de sus pinturas.
Fins hi tot Basquiat, una de les grans referències d’aquest gènere va deixar escrit abans de morir que ell no feia graffiti, tot i pintar parets: «El meu treball no té res a veure amb els graffiti. Parteix de la pintura. Jo sempre he pintat».
Potser a Girona caldria començar a deixar clar que no som tant ingenus, i que és injust que les parets només les puguin pintar els de fora, amb el recolzament de grans marques i mitjans. I és que no defenso segons què, però l’obsessió per atraure turisme comença a marcar privilegis entre veïns i turistes, fins i tot en els usos de l’espai públic.
