La verdad es que Nicholas Carr tiene algunos argumentos difíciles de rebatir pero aunque se despoje del conservadurismo cultural su tono evoca un «ludismo digital» pesimista respeto a las posibilidades de la red. Otra manifestación que demuestra que el analfabetismo funcional puede acabar perjudicando al medio.
El projecte Life in a Day, albergat per youtube i catapultat per la notorietat del seu productor Ridley Scott (més que la direcció de Kevin Mc Donald que passa completament desapercebuda) ha estat un projecte mediàtic des de la seva concepció. De fet és aquesta mediatizació, més que un anàlisi detallat del projecte el que m’ha motivat a escriure aquest post.
Reflexions i perspectives sobre pràctiques de producció col·laborativa en el cinema independent. Digitalització, nova indústria audiovisual, béns culturals de consum i participació massiva. Aproximació a una nova pràctica basada en nous paradigmes.
En aquesta época de convergència algunes grans institucions de la xarxa com Youtube o museus com el Guggenheim s’afanyen a desenvolupar iniciatives amb l’afany d’investigar si els nous procesos de distribució afecten o influeixen en els processos creatius. Volen ser els primers en indexar les últimes novetats o els projectes més innovadors que sorgeixen de l’autoproducció o la creació independent. Iniciatives interessants per donar a conèixer aquestes produccions al gran públic que s’abasten del seu poder a la xarxa per adquirir notorietat. És precisament per això que les crítiques sorgides arran d’aquesta iniciativa apunten a que els esforços de les grans empreses es podrien destinar a estimular la creació independent en una línia més fructífera com la busca d’experiències d’interacció amb usuaris novedoses.