Les claus de l’èxit de les mobilitzacions en xarxa

Fa temps que estic perfilant un petit assaig sobre ciberactivisme,  i finalment ja puc presentar el projecte d’investigació que intentaré portar a terme (almenys en un primer exercici que segurament estarà limitat per les dates d’entrega), i és que m’he proposat buscar les claus de l’èxit de les mobilitzacions en xarxa. Aquí podeu trobar el projecte explicat d’una manera més detallada.

Tot i així hi ha preguntes que encara he de respondre, també a nivell metodològic, per poder seguir avançant

1. El mètode Kasher és adecuat per definir la topologia d’una xarxa que no tenim prèviament definida?  (i : és un mètode qualitatiu o quantitatiu?)

2. Amb quins criteris selecciono els exemples «d’èxit» per demostrar que hi ha varibales determinants?

Encara tinc moltes més preguntes que estic intentant resoldre, però de moment parteixo de base següent:

 

Presentació

Durant els darrers 30 anys s’han produït accions de protesta arreu del món que perseguien transformar el seu entorn a través de grans discussions socials i mobilitzacions estructurades per la nova arquitectura de les TIC. Des de l’Otpor serbi fins al #15O, passant per la primavera àrab, les revoltes dels banlieus francesos i les revolucions de colors. Multituds intel·ligents (Rheingold 2007) que utilitzen estratègies de ciberactivisme per gestionar conflictes socials amb la voluntat de canviar l’agenda pública quan emergeixen nous concensos. Aquestes estratègies, però, poden culminar amb èxit assolint el seu objectiu – transformació social- o bé acabar-se dissolentent en no aconseguir el llindar de rebelió necessari (Urrutia 2003). Per això l’objectiu d’aquesta investigació és detectar i analitzar elements o variables que determinin l’èxit o el fracàs d’aquestes estratègies.

Justificació

L’interés d’aquest estudi sorgeix de la necessitat d’una aproximació, consensuada, al concepte de ciberactivisme i de l’anàlisi de les eines i estructures utilitzades per aquestes pràctiques en els seus contextos. Tot i així la rellevància es troba en la distància que s’observa entre les aproximacions acadèmiques i les converses que sorgeixen de manera espontània a la xarxa, entre els subjectes d’estudi – ciberactivistes-  que és d’on es desprèn la idea que planteja la hipòtesi de la investigació.

Hipòtesi

Tot i que internet i les TIC fan possible nous processos de transformació social i estratègies de ciberactivisme, existeixen variables com la topologia que són determininants per assolir l’èxit d’aquestes accions, entenent èxit com el canvi o transformació resultant.

 

PS: La participació i interacció seran especialment agraïdes en aquesta entrada. Gràcies per l’ajuda!

8 thoughts on “Les claus de l’èxit de les mobilitzacions en xarxa

  1. Kasher sólo da información cualitativa (pertenencia o no) a una Red. No sirve para evaluar liderazgos, roles ni (por tanto) la topología.

    No olvidemos que es un señor cuya mayor preocupación es definir qué forma parte (y qué no) del judaismo. Y no necesita desarrollar métodos para asignar liderazgos porque ya los da su sistema religioso.

    Nosotros, cuando hemos hecho trabajos recientemente sobre estos temas (como éste y algún otro que aún no podemos mostrar…) hemos recurrido a lo más obvio: para conocer mejor qué sucede en una Red no hay nada como estudiarla primero. De analizar sus flujos de información se obtiene información no sólo acerca de quiénes desempeñan un rol más activo (más de líder) sino si hay o no hay el clímax que llevará a superar la apatía para llegar a la movilización, que es aún más importante que saber quiénes son los líderes del grupo 😉

    Perdón por el spam, pero son temas que tenemos calentitos… aunque no sé si soy de demasiada ayuda, si tienes dudas y puedo ayudar, escríbeme 🙂

    • ¡Versvs al rescate! Una vez más…

      Nada de spam, al revés, si es que ando ya sin mirar mi propio feevy…

      Ahora ya tengo por donde empezar. No sabía como ponerme con eso, pensando en los «sujetos de estudio» que seran movilizaciones tan masivas, me abrumaba un poco la dimensión de estas redes. Algun mail cae seguro… 🙂

  2. Sin menoscavo de la metodología que haya desarrollado Jose, que no la conozco, la clave, por la experiencia de las Indias, desde el punto de vista del análisis para una población amplia es utilizar no ya la Kasher, que la creamos hace años para tener un punto de arranque cartográfico en pequeñas redes, sino la estática comparativa, desde la que puedes aproximar los umbrales de rebeldía y las rearquitecturas de red. Esa es la clave, no quien es el aparente «líder» (por centralidad por ej) sino quienes son los emergentes (los que modifican la estructura de la red).

    Si lo que quieres hacer es un estudio serio sobre una población amplia te hará falta un buen aparato estadístico y variables aproximativas de la estructura y comportamientos, pero si quieres buscamos un hueco, montamos un chat y trabajamos un poco las proxies útiles y su tratamiento para este caso. Un estudio así lo hicimos ya por primera vez hace años en las Indias para estudiar un proceso regulatorio europeo, la metodología está bastante depurada, creo que te podremos dar si te apetece alguna orientación que te sirva.

    • David!

      Es justamente el hecho de enfrentarme «una población tan amplia» lo que me «bloquea»… No sabía por dónde empezar, se lo comentaba a Jose. La verdad es que me encantaría poder encontrar un ratito. Te escribo…

      Tengo que decir que es un privilegio poder contar con vuestra ayuda…. Las Índias y Cartograf, que mejor compañía para adentrarse al mundo de los exploradores 😉

Responder a David de Ugarte Cancelar la respuesta