El corresponsal de TV3 a París acaba d’explicar en una connexió en directe que l’«Assassí del Llanguedoc» ha crescut en una banlieu de Toulouse . Es barreja la disciplina del terrorisme distribuït amb «el malestar» de la perifèria… Gallardón parla de monstres. Tot el mateix dia que la fiscalia de delictes d’odi i discriminació presenta una querella contra l’Imam de Terrassa per discursos masclistes.
Quan començava a imaginar Suburbia, una aventura de ciència ficció filmada i inspirada en Salt (un municipi perifèric de Girona), sabia que la immigració i l’equilibri social serien alguns dels detonants de l’acció. Cal recordar que a Salt ja hi ha un projecte de patrullatge a les escales «Passadissos nets i segurs», on parelles d’agents recorren els interiors de diferents blocs de veïns com a mesura de seguretat i convivència. També s’hi han invertit més de 50.000€ en videovigilància i hi ha hagut enfrontaments amb la policia per part d’alguns joves, atacs racistes i molta polèmica al voltant de l’obertura d’una nova mesquita. Alguns diuen que Salt és un nucli salfista. Acabo el post, i entenc una mica més el concepte de descomposició. Mentre passa tot això el nacionalisme i desencantament bullen. Última hora: Mohamed Merah ha mort en un enfrontament amb les unitats del RAID. Hauré de seguir llegint sobre guerres postmodernes. En tot cas, però, és evident que ens trobem en un escenari ideal per la política de la por
He vist el teu pingback al moment mateix de publicar un post que tractava precisament, sobre organització militar/empresarial i organització per al conflicte. 🙂 M’ha cridat l’atenció com els mitjans interpretaven que el «llop solitari» era un símptoma de feblesa del jihadisme. Pensarien el mateix si grups de gent es posara a imprimir i vendre localment el seu diari i el dugueren desprès els ingressos resultants?
Peró sense dubtes, la descomposició es el gran tema de la nostra època… el gran enemic…
Havia passat pel teu bloc abans d’escriure, buscant… M’extranyava!
Pel que fa al discurs del «llop solitari», em pregunto fins a quin punt aquesta interpretació és per generar sensació de seguretat a la societat o realment fruit d’un anàlisi basat en elements o variables obsoletes per mesurar fenòmens nous com el terrorisme distribuït.
Potser interpreten «distribuït» com a no connectat, per la independència dels nodes… Ara entenc allò de que falten nous subjectes con Sarah Connor