A través de la llista de correu de la Societat Catalana de Ciència Ficció descobreixo la figura de Frederic Pujulà, l’autor a qui s’atribueix la primera novel·la de ciència ficció escrita en llengua catalana, Homes artificials (1912). Pujulà, però no només va ser pioner en la literatura, ja que és considerat un dels introductors i màxim difusor de l’esperanto a Catalunya. Una figura rellevant que la història ha arraconat i que val la pena recuperar per fer referència a un passat alternatiu, que alguns van intentar convertir en present, parlant del futur.
«Homes artificals», «Retorn al sol» i «L’illa del Gran Experiment. Reportatges de l’any 2000» són les tres grans obres clàssiques de ciència-ficció catalanes d’abans de la guerra civil, obra de Pujulà, Josep Francès i Ladron i Onofre Parès. Tres personatges que tot i provenir de famílies adinerades i religioses van marcar un abans i un després al llinatge, al simpatitzar amb idees llibertàries, espiritualistes i utòpiques que pel que sembla tenien com a finalitat la transformació social. Són els autors de les primeres distopies escrites en català, els pares de Subolesa, del doctor Pericard i del socialisme utòpic d’Hèctor Brau i els cotxes elèctrics del Melbourne dels anys 50…
Seguint amb l’esperantista Pujulà i la seva novel·la, a Bibliópolis expliquen que en relat inciàtic parteix d’un conte anterior escrit pel mateix autor: «El Codi de la No-Llei o el radical Doctor Pastetes i el sopar de la marquesa intel.lectual» (1904)
El sujeto protagonista, el doctor Pericard, se persona en el bufete de un abogado a fin de obtener un veredicto que descarge su conciencia. El resto de las páginas se centran en la narración en boca del propio Pericard, que oficia de alter ego de Frederic Pujulà, al tiempo que transmite el desencanto del escritor: el fracaso de Pericard es también el de Pujulà y el de sus ideales modernistas de transformar el mundo. Así, la sustancia que disuelve los tejidos para, en disparatada invención, equiparar a todos los humanos en su desnudez, llevará la anarquía al pueblo que sirve de impúdico laboratorio de campo. Todavía más estrafalario será el resultado de sus escarceos con la genética: una foca con alas saldrá de la incubadora para espanto del demiurgo.
S’acumula la llista de llibres per llegir…. Potser entre aquests clàssics apareixen noves referències (especialment revisant Hèctor Brau).
A través de la SCCF descobreixo joies, com el vídeo que ha inspirat el bloc edupunk. I detalls interessants com que Girona és l’escenari dels primers contes de Pujulà i el doctor pastetes…
Arqueologia de la ciència ficció per generar nous futurs desitjats
Pujolà a mès va tenir una relació personal amb Zamenhof i altres personatges centrals a l’epoca, el que li va guanyar les crítiques de la premsa nacionalista. Et recomano el bloc «Esperanta bitoj» i en concret aquest post.