El xifrat és un element molt rellevant en el món xarxa, i com la transnacionalitat apareix en tots els itineraris de formació relacionats amb internet i la societat del coneixement. Una de les propietats més rellevans del xifrat és el gran avanç que representa en qüestions de democratització del dret a la privacitat. Gràcies a la comunitat criptogràfica lliure la privacitat deixaria de ser una qüestió exclusivament militar.
Diffie, un hacker de primera generación, crearía los fundamentos de la criptografía de clave pública, permitiendo que años después se desarrollaran el comercio electrónico y enloquecieran los servicios de inteligencia. Diffie fue pionero en involucrar a la opinión pública en las batallas políticas del mundo digital. Se abría un periodo nuevo: las grandes guerras de la Sociedad de la Información. (Como una enredadera)
La història de W.Diffie un dels creadors de la criptografia de clau pública (asimétrica), la figura d’Alan Turing i el Colosus o La possibilitat d’encriptació segura no secreta d’Ellis són només alguns dels personatges que han permés que mori la fàbrica de secrets:
Había muerto la fábrica de secretos. Había nacido la comunidad de la privacidad. El poder había pasado de manos de las estructuras militarizadas de la inteligencia estatal y las grandes corporaciones a una comunidad abierta y libre de académicos, hackers y empresarios tekis como Mitch Kapor (quien incluiría por primera vez encriptación asimétrica en un producto comercial). (Como una enredadera)
La rellevància del sistema se xifrat asimètric o de clau pública rau en que fins aquest moment no existia una comunicació segura sense que es necessités conèixer les claus tant de l’emissor com del receptor. Es necessitava saber la contrasenya de l’emissor per desxifrar els missatges. Ara ja no seria necessari:
El receptor aplicaba la misma clave y volvía a obtener el texto plano. Todo lo demás, toda la investigación era puro barroquismo matemático sobre los algoritmos con los que se elaboraba la clave. La base era la misma: emisor y receptor -y sólo ellos- debían conocer previamente la clave. La comunicación segura sin conocimiento previo de las claves simplemente no se consideraba. Ni siquiera se sabía si era teóricamente posible. Esa posibilidad era la que acababa de demostrar Ellis. Desgraciadamente no he podido encontrar ningún fallo en el esquema escribió en un informe Willie. (Como una enredadera)
Els exercicis bàsics de xifrat (en clau pública) que havia de realitzar consistien en l’enviament d’arxius xifrats en una llista de correu (fent una cadena entre els companys) amb l’eina GPG4win (s’adjuntava un petit manual de l’eina – segurament es proposava treballar amb windows perquè encara és la plataforma majoritària entre els alumnes de la UOC), evidentment s’esmentava que també hi havia versions per Linux i per Mac (tot i que després descobriria que Apple no ho posa tant fàcil).
He comprovat el nivell de dificultat per xifrar en diferents plataformes, per acabar resolent primer amb GPG4win (Windows) i després amb el mateix Ubuntu (Linux) – Que és per on havia d’haver començat – ja que actulament la gran majoria de distribucions de Linux incorporen un sistema de xifrat (Sea horse), i no és necessari ni treballar amb la terminal (per usuaris poc avançats) ni descarregar cap aplicació perquè ja la porta incorporada ( a més permet per exemple importar i exportar documents directament de l’Open Office). L’únic requeriment necessari és descarregar-se el paquet seahorse -plugins en cas de no tenir-lo instal·lat: sudo aptitude install seahorse-plugins 
L’entorn del software lliure, a part pioner, aporta molta informació al voltant del xifratge, i de la seva interessant història. Per això plantejava que és l’entorn/plataforma més adecuada per xifrar fàcilment (també la que ofereix més manuals i informació per fer-ho). És el llegat de la comunitat criptogràfica lliure. En canvi en un entorn Apple l’ús de pogrames com el GPGTools «es complica» pels usuaris no avançats perquè tal i com han observat alguns companys els GPGServices no s’activen per defecte i cal obrir la terminal.
Uns ofereixen l’opció de xifrar la informació per defecte, quan instal·les el sistema operatiu (Ubuntu). D’altres en canvi et fan activar serveis «ocults» per fer-ho. Les característiques del programari defineixen les seves intencions, allò què et deixen fer i allò que no et deixen fer.
Per això les eines amb les que treballem , en certa mesura, condicionen els nostres projectes.