De les #places als «Sick Howlings»

A través d’un article de Público descobria la figura de Julien Coupat, el líder del comité invisible i autor de «La insurreción que viene (PDF)», el mateix dia que m’arribava  -via mail-  una informació també relacionada amb el neoruralisme.

Hola Amig@s:

En La Alta Garrotxa, Pirineus de Girona, se ha iniciado una ocupacion de Fincas y casas agricolas desocupadas”ordenada y sin violencia” a traves de la Associacio de Veins RESIDENTS de Alta Garrotxa Oest. Damos, comida, techo, ropa, escuela y sanidad publica a todo aquel que lo necesite, para obtener estas ayudas hay que dirigirse momentaneamente a Ass. AYLA del mas La Farga de Beget (…Camprodon) e-mail saludayla@gmail.com.

Aqui trabajamos, dia a dia, con grandes huertos eco-sinergicos, para alimentar a la gran masa de “indignados” que quieran hacer algo util con sus manos, ademas del movimiento social, y que traigan muchos niños a la escuela. Todo esto se esta haciendo, con el beneplacito de las autoridades. Si teneis capacidad, para hacer correr la noticia,os lo agradeceriamos’

Aquest èxode urbà (en contraposició a l’èxode rural), més enllà de les conseqüències que comença a tenir sobre el territori, podria respondre a una personal interpretació de la teoria del «push-pull»: L’abandonament de les ciutats després de les derrotes de les #revolucions.

No fa massa encara reflexionava sobre els perills de territorialitzar comunitats conversacionals, pensava en els perills de Freedonia. Ara, però, em pregunto si una crida massiva és una bona estratègia per construir comunitats alternatives una nova comunitat amb un demos tant dispers (els «indignats» no són un demos definit), o si per altra banda pot resultar contraproduent,  i convertir-se en la causa d’una frustració generada per la manca d’un context compartit.

Hi ha exemples de diferents projectes/comunitats com el focus del documental Garbage Warrior, o comunitats agrícoles que han aconseguit autonomia a través del coneixement (Open Source Ecology), fins i tot mirava cap a altres comunitats menys espectaculars, però a priori definides i em preguntava com s’organitzaran a l’Alta Garrotxa.

Mentre escrivia a Beget, Camprodon i el Coma Negre nevava. Potser aquest mail eren udols des de les muntanyes, Sick Howlings, demanant l’ajuda d’altres llops.