Estic preparat una entrada (segur que seran més d’una) sobre etnografia virtual i les hipèrboles de Woolgar, mentre buscava documentació he trobat un projecte molt interessant sobre investigació etnogràfica virtual que proposa aplicar el pensament de disseny per la innovació social: De la Aldea Virtual a la Aldea Rural.
Societat xarxa
Homeless spots
Recordo que fa molt de temps imaginava que els sense sostre eren utilitzats per les marques comercials com a suport publicitàris. Imaginava que els hi tatuaven el seu logotip a la pell a canvi d’una petita remuneració econòmica, o simplement d’aliments o un lloc on poder passar la nit. Era un joc simbòlic d’un curtmetratge que mai s’ha arribat a filmar. No hi havia ni xips RFID ni tecnologia digital. Una metàfora de la sotmissió a sistemes alienadors quan no et queda cap més alternativa. D’aquesta manera, els carrers s’omplien cada vegada més de persones que demanàven almoina amb les mans i la cara marcades per logos de tinta. Imaginava una distopia que em semblava paradoxal: Anunciaven productes i serveis als que mai podrien accedir.
Guerrillers del teclat
Ja hem començat el segon semestre del màster d’investigació de la UOC (IN3), i jo l’assignatura de Gestió de la Informació per la Recerca i Redacció científica. Espero tenir la oportunitat de continuar investigant sobre ciberactivisme i els diferents usos que els moviments socials o ciberturbes donen a les eines i possibilitats que ens brinda la Societat Xarxa. Vaig fer una primera aproximació a aquest tema en un petit esbòs d’assaig. Ara espero poder-lo refer i ampliar.
Wikileaks, la nova agència de notícies?
Qui escull què filtra Wikilieaks? I el més important, en quins criteris es basen per decidir els cables que tiren als mitjans? ¿Com pot ser que en l’era de les xarxes encara necessitem la figura de l’heroi? Doncs perquè Wikileaks està demostrant que actua com agència, faltaria preguntar-se per qui treballa.
De les #places als «Sick Howlings»
A través d’un article de Público descobria la figura de Julien Coupat, el líder del comité invisible i autor de «La insurreción que viene (PDF)», el mateix dia que m’arribava -via mail- una informació també relacionada amb el neoruralisme.