Últimament estic començant a organitzar la informació sobre alfabetització digital, a diferents nivells, però sobretot amb edupunk, un petit exercici de divulgació que té l’objectiu de fer arribar noves idees a un «gran públic». Una manera d’anar construïnt un petit guió sobre el que desenvolupar un treball més profund com el que fins ara estic fent sobre la societat xarxa, però també és una manera de resumir idees àmplies, i una manera d’aprendre.
Societat xarxa
Massive Collective Intelligence
Buscant documentació sobre ciberactivisme trobo aquesta nova eina, Incoma (Mass Collective Intelligence). A veure si tinc temps de buscar més informació per avaluar si la incorporo com a objecte d’estudi. En una primera (i ràpida) lectura veig que defineixen les característiques que ha de tenir per gestionar i arxivar la intel·ligència col·lectiva.
L’economia de les idees
A la pàgina (museu) del Kernel Panik hi ha, encara, molts enllaços i material interessant. Avui he retrobat el vender vino sin botellas de Jonh Perry Barlow, un article que el març d’aquest any ha complert la majoria d’edat. Fa dies que llegeixo sobre innovació, desintermediació i segueixo debats sobre escales. Mentrestant, i mentre llegeixo molt, penso que no vul fer webs..
Les claus de l’èxit de les mobilitzacions en xarxa
Fa temps que estic perfilant un petit assaig sobre ciberactivisme, i finalment ja puc presentar el projecte d’investigació que intentaré portar a terme (almenys en un primer exercici que segurament estarà limitat per les dates d’entrega), i és que m’he proposat buscar les claus de l’èxit de les mobilitzacions en xarxa. Aquí podeu trobar el projecte explicat d’una manera més detallada.
Un projecte d’alfabetització digital
Des que vaig començar a interessar-me per internet i l’impacte de les TIC a la societat vaig adonar-me que un dels temes clau és l’alfabetització digital. En primer lloc perquè és el punt de partida per poder garantir una plena inclusió de totes les persones a la societat xarxa. I també perquè encara hi ha una gran majoria d’usuaris que utilitzen diferents eines sense plantejar-se si aquestes condicionen l’arquitectura de la seva comunicació, o sense plantejar-se com podrien millorar – realment – la vida del seu entorn a través de les noves tecnologies. És a dir tothom té Twitter i Facebook, però enlluernats pel dos-punt-zerisme, aquests usuaris no es qüestionen què implica o representa monopolitzar les seves comunicacions a les plataformes recentralitzadores. I com a conseqüència s’acaba reduïnt el poder transformador.