Una alegoría sobre la ancestralidad de los instintos que llevan al hombre a reencontrarse con su lado más animal, más instintivo, más puro. La última pesadilla de un animal desconocido que agoniza en las montañas nos revela la existéncia de diferentes criaturas que viven a la sombra. Invisibles y protegidas por los bosques.
La verdad es que Nicholas Carr tiene algunos argumentos difíciles de rebatir pero aunque se despoje del conservadurismo cultural su tono evoca un «ludismo digital» pesimista respeto a las posibilidades de la red. Otra manifestación que demuestra que el analfabetismo funcional puede acabar perjudicando al medio.
En aquesta época de convergència algunes grans institucions de la xarxa com Youtube o museus com el Guggenheim s’afanyen a desenvolupar iniciatives amb l’afany d’investigar si els nous procesos de distribució afecten o influeixen en els processos creatius. Volen ser els primers en indexar les últimes novetats o els projectes més innovadors que sorgeixen de l’autoproducció o la creació independent. Iniciatives interessants per donar a conèixer aquestes produccions al gran públic que s’abasten del seu poder a la xarxa per adquirir notorietat. És precisament per això que les crítiques sorgides arran d’aquesta iniciativa apunten a que els esforços de les grans empreses es podrien destinar a estimular la creació independent en una línia més fructífera com la busca d’experiències d’interacció amb usuaris novedoses.