«En Rizome no tenemos puestos de trabajo, doctor Razak. Sólo cosas que hacer y personas que las hacen» Islas Red, Bruce Sterling
«La propiedad del capital físico, que en su momento fue el núcleo del modo de vida industrial, se convierte cada vez en algo más marginal con respecto al proceso económico. (…) el capital intelectual es la fuerza motriz de la nueva era y lo más codiciado». Rifkin, 2000
El xifrat és un element molt rellevant en el món xarxa, i com la transnacionalitat apareix en tots els itineraris de formació relacionats amb internet i la societat del coneixement. Una de les propietats més rellevans del xifrat és el gran avanç que representa en qüestions de democratització del dret a la privacitat. Gràcies a la comunitat criptogràfica lliure la privacitat deixaria de ser una qüestió exclusivament militar.
Les mobilitzacions que van tenir lloc el 15 d’octubre són un fenòmen extremadament interessant que es pot introduir al debat i reflexions sobre la ciutat global, els no-llocs o la transnacionalitat. Seguint amb la idea de Sassen, mobilitzacions com les del 15O es poden interpretar com una mostra del paper que juguen les ciutats globals com a espai de confrontació. És un tema complex en el que hi ha diferents actors, per això intentaré centrar-me en una qüestió principal: El 15O es promocionava com una revolta internacional (hi ha un pes significatiu de l’Estat-nació en l’imaginari), diferents ciutats connectades per protestar contra un «enemic global». La qüestió és: Quina és la naturalesa d’aquesta resistència i quina connectivitat té amb «l’enemic global»?
Algunes persones encara conceben la idea de ciutats globals com Sassen l’entenia als anys 80 o quan va escriure Una sociología de la globalización, i això fa que es generin debats al voltant de les característiques que han de complir les ciutats per adquirir aquest status. Cal tenir en compte que amb 20 o 30 anys i el desplegament de la societat xarxa, el concepte de Sassen ha evolucionat, i per això, 30 anys després d’escriure el seu conegut assaig, la mateixa Sassen torna a abordar públicament la qüestió de les ciutats globals.
Després d’un intens debat a la UOC (no us puc convidar a seguir-lo perquè les aules són privades), decideixo exposar (en públic) perquè considero que la pràctica social de la transnacionalitat és una característica de la societat xarxa. Les xarxes sempre han existit, tal i com apunta Fitjof Capra, qualsevol lloc on hi ha vida hi ha xarxes. Però mai fins ara havien aconseguit caracteritzar la societat. Mai fins l’arribada de La Societat Xarxa. Amb l’aparició de les xarxes distribuïdes (Baran) i les possibilitat dels nous models organitzacionals apareix el concepte de transnacionalitat (com a pràctica social) . Neix l’individu transnacional.