Màster SIC IN3 – Página 3

Docents en línia, com a creadors de videojocs

15/8/201309/6/2013 by kozzak

A la pregunta Quines accions cal que realitzin els docents en línia per promoure l’aprenentatge col.laboratiu? m’ha vingut la imatge del docent en línia com a creadors de videojocs, o experiències transmedia. Com a dissenyador d’un context comú -amb múltiples dimensions- on els diferents aprenents-jugadors puguin participar,interactuar i experimentar, generant coneixement i connectant-se amb altres xarxes. Aprenentatge col·laboratiu més enllà de Google docs.

Així doncs, i partint de la premisa que la interacció és la base de l’aprenentatge -i que aquest és un fenòmen social- el rol de qualsevol docent passa pel de mediador/arquitecte, responsable d’organitzar aquesta interacció – o almenys proposar matrius estructurals- especialment quan es tracta d’aprenentatge en línia. Garrison i Anderson (2005) parlen de la necessitat d’una presència social que ajudi a crear un clima de confiança i comoditat a través d’una comunicació afectiva, oberta i cohesiva. Per tant, les habilitats comunicatives del docent en línia són bàsiques per a poder treballar col·laborativament de manera efectiva. Si la comunicació no funciona, el procés col·laboratiu tampoc.

Canvis en l’acció docent. El repte de la virtualitat en el marc de la Nova Escolaritat

08/6/201327/5/2013 by kozzak

A l’assignatura de la UOC Ensenyar i aprendre en ínia se’ns proposava reflexionar sobre la figura del docent, i els canvis en l’acció docent ara que s’han introduit elements tecnològics a les aules, i s’ha obert la possibilitat de virtualitzar un procés (el de l’aprenentatge) que fins ara s’havia produït estrictament cara a cara (fins que va aparèixer l’educació a distància). La hipòtesi que es presenta, a través de Barberà i Lidwin – Canvis en l’acció docent: de les classes presencials a les classes virtuals sembla ser la més generalitzada, i és la que es correspon a una època de transició (cap a allò digital): presentar l’educació a distància com a complement de l’educació presencial, és a dir no com una alternativa, sinó com una nova dimensió innevitablement lligada al cara-cara.

Infants, màquines i aprenentatge: aproximació històrica a les tecnologies educatives

29/4/201329/4/2013 by kozzak

Quan pensem en aprenentatge mediat o en modalitats d’aprenentatge on intervenen tecnologies majoritàriament ens limitem a pensar en la informàtica. Però per a tenir una visió global d’aquestes modalitats i contextualitzar-les, cal tenir en compte que la computació, internet i els ordinadors, són només una part dels elements tecnològics i de les tecnologies que han intervingut o intervindran en els processos educatius. Per això, proposo una aproximació des dels orígens de la tecnologia educativa fins a les perspectives de futur. Des de la tecnologia educativa com a procés -passant per artefactes originaris com els abacus- fins als mass media, l’ensenyança assistida per ordinadors, la robòtica o la realitat augmentada. De Comenius, Rosseau Pestalozzi, Herbart o Skinner a Sugata Mitra o Salman Khan, revisant Crowdner, Dewy i Papert. Un anàlisi històric dels processos, enginys i artefactes tecnopedagògics que han passat a formar part del llegat universal de la tecnologia educativa.

Quest to Learn: la gamificació com a estratègia cap a l’Aprenentatge de les Idees de Papert

09/4/2013 by kozzak

Quest to Learn re-imagines school as one node in an ecology of learning that extends beyond the four walls of an institution and engages kids in ways that are exciting, empowering and culturally relevant. Institute of Play

Després d’abordar el concepte de Socialstructed Learning i veure les necessitats d’expandir l’educació més enllà de les aules, és important reflexionar sobre les dinàmiques o metodologies a utilitzar per a poder acompanyar els infants en els nous processos d’aprenentatge. En aquest sentit cal destacar la gamificació, o la introducció del joc com a experiència per a la construcció del coneixement ja que fomenta la motivació, la participació, el compromís i el plaer-satisfacció de l’usuari-alumne. Una mecànica, que aplicada als processos d’aprenentatge permet: expandir l’aprenentatge a diferents contextos, subratllar la idea d’aprenentatge com a fenòmen social i facilitar l’elecció de l’usuari-aprenent (estimulant la seva curiositat).

[+ Infografia sobre la gamificació de l’educació]

Sobre el futur de l’educació: per què introduïm tecnologies disruptives en estructures obsoletes?

05/4/2013 by kozzak

Socialstructed learning is an aggregation of microlearning experiences drawn from a rich ecology of content and driven not by grades but by social and intrinsic rewards. The microlearning moment may last a few minutes, hours, or days (if you are absorbed in reading something, tinkering with something, or listening to something from which you just can’t walk away). Socialstructed learning may be the future, but the foundations of this kind of education lie far in the past. Leading philosophers of education–from Socrates to Plutarch, Rousseau to Dewey–talked about many of these ideals centuries ago. Today, we have a host of tools to make their vision reality.

A través de DHARMA m’arriba un article de Marina Gorbis (Institute for the Future) que proposa el concepte de Socialstructed Learning. Gorbis planteja que estem introduïnt tecnologies disruptives en les estructures socials (i educatives) existents perquè aquestes ens resulten familiars, enlloc de treballar en noves etructures que estiguin en consonància amb el trencament que suposen internet i les TIC. Sintetitzant diria que Gorbis proposa treballar en un model d’aprenentatge on aquest s’entén com un flux asincrònic basat en l’abundància. Una aproximació que m’ha recordat a l’aprenentatge invisible de Cobo i Moravec i que planteja noves reflexions crítiques sobre els MOOCs.