Educació i TIC

Quan pensem en aprenentatge mediat o en modalitats d’aprenentatge on intervenen tecnologies majoritàriament ens limitem a pensar en la informàtica. Però per a tenir una visió global d’aquestes modalitats i contextualitzar-les, cal tenir en compte que la computació, internet i els ordinadors, són només una part dels elements tecnològics i de les tecnologies que han intervingut o intervindran en els processos educatius. Per això, proposo una aproximació des dels orígens de la tecnologia educativa fins a les perspectives de futur. Des de la tecnologia educativa com a procés -passant per artefactes originaris com els abacus- fins als mass media, l’ensenyança assistida per ordinadors,  la robòtica o la realitat augmentada. De Comenius, Rosseau Pestalozzi, Herbart o Skinner a Sugata Mitra o Salman Khan, revisant Crowdner, Dewy i  Papert. Un anàlisi històric dels processos, enginys i artefactes tecnopedagògics que han passat a formar part del llegat universal de la tecnologia educativa.

Read moreInfants, màquines i aprenentatge: aproximació històrica a les tecnologies educatives

Quest to Learn re-imagines school as one node in an ecology of learning that extends beyond the four walls of an institution and engages kids in ways that are exciting, empowering and culturally relevant. Institute of Play

Després d’abordar el concepte de Socialstructed Learning i veure les necessitats d’expandir l’educació més enllà de les aules, és important reflexionar sobre les dinàmiques o metodologies a utilitzar per a poder acompanyar els infants en els nous processos d’aprenentatge. En aquest sentit cal destacar la gamificació, o la introducció del joc com a experiència per a la construcció del coneixement ja que fomenta la motivació, la participació, el compromís i el plaer-satisfacció de l’usuari-alumne. Una mecànica, que aplicada als processos d’aprenentatge permet: expandir l’aprenentatge a diferents contextos, subratllar la idea d’aprenentatge com a fenòmen social i facilitar l’elecció de l’usuari-aprenent (estimulant la seva curiositat).

[+ Infografia sobre la gamificació de l’educació]

Read moreQuest to Learn: la gamificació com a estratègia cap a l’Aprenentatge de les Idees de Papert

Socialstructed learning is an aggregation of microlearning experiences drawn from a rich ecology of content and driven not by grades but by social and intrinsic rewards. The microlearning moment may last a few minutes, hours, or days (if you are absorbed in reading something, tinkering with something, or listening to something from which you just can’t walk away). Socialstructed learning may be the future, but the foundations of this kind of education lie far in the past. Leading philosophers of education–from Socrates to Plutarch, Rousseau to Dewey–talked about many of these ideals centuries ago. Today, we have a host of tools to make their vision reality.

A través de DHARMA m’arriba un article de Marina Gorbis (Institute for the Future) que proposa el concepte de Socialstructed Learning. Gorbis planteja que estem introduïnt tecnologies disruptives en les estructures socials (i educatives) existents perquè aquestes ens resulten familiars, enlloc de treballar en  noves etructures que estiguin en consonància amb el trencament que suposen internet i les TIC.  Sintetitzant diria que Gorbis proposa treballar en un model d’aprenentatge on aquest s’entén com un flux asincrònic basat en l’abundància. Una aproximació que m’ha recordat a l’aprenentatge invisible de Cobo i Moravec i que planteja noves reflexions crítiques sobre els MOOCs.

Read moreSobre el futur de l’educació: per què introduïm tecnologies disruptives en estructures obsoletes?

Es un milagro que la curiosidad sobreviva a la educación formal. Albert Einstein

Autors com Michael R. Simonson, encara defineixen l’educació a distància com a educació formal basada en una institució que es caracteritza per la separació espacial entre professor i alumne i que es serveix de telecomunicacions i sistemes interactius per a connectar-los*. Una definició neutra que sembla obviar els canvis propiciats per la tecnologia disruptiva i els nous paradigmes de la Societat de la Informació i el Coneixement o la Societat Aprenent.

Altres autors com Holmberg o Perraton,  però, afirmen que l’educació a distància (e-aprenentatge des de l’aparició d’internet) ha trencat definitivament amb el model tradicional.  I és seguint aquesta nova línia de pensament que es conclou que ja no podem parlar exclusivament d’educació formal/tradicional – quan ens referim a l’educació mediada-  perquè hi intervenen altres elements propis de nous paradigmes com el sharisme o teories pedagògiques com el connectivisme. Arribats en aquest punt cal reconèixer la importància de l’aprenentatge invisible més enllà de les institucions formals.

Read moreTrencant amb el model tradicional. Aproximacions crítiques a les teories de l’educació a distància