Tecnologia per perpetuar el poder: «jardins vallats», favors de campanya i bibliotecaris

Dia rere dia les institucions de petits municipis, tot i que n’hi ha que són reticents, van integrant tecnologies (TIC) per aproximar-se a l’administració electrònica i a les promeses ciutats intel·ligents.

 

 

1. Tecnologia per perpetuar el poder (enlloc de subvertir-lo)

 

Aquest desplegament tecnològic, a Girona,  normalment funciona com un procés mimètic que acostuma a obviar la dimensió social (real) que brinda la tecnologia: Un poble o ciutat desenvolupa – generalment una aplicació per  a mòbil –  i aquesta es replica, començant pels municipis més propers, fins a extendre’s per a tota la comarca o demarcació (depenent del mapa polític).  Finalment, replicats i replicants volen penjar-se la medalla de la innovació (la disruptiva segur que no…) tot i que malauradament,  de vegades,  sota el pretext de la innovació, només s’hi amaguen favors de campanya. Aquesta activitat (jardins vallats per a dispositius mòbils)  és la que centra o encapçala el desenvolupament de les TIC o la SIC al territori, juntament a les estratègies de màrqueting i publicitat  basades en llibres de cares i serveis recentralitzadors.

Seguint amb Girona, trobem infinitat de notícies publicades a la premsa local que fan referència al desenvolupament d’app per a mòbils: informació sobre les ciutats, rutes per a conjunts monumentals, llegendes i rondalles, estacions d’esquí… Són la joia de la modernitat, i combinen els hypes del moment emprenedoria i turisme, (amb un discurs nacionalista sempre latent). Aquesta és l’agenda pels propers anys, i ja trobem esdeveniments que ratllen el ridícul:

La trobada es va iniciar amb la inauguració de la placa dels Instagramers, primera de tot el món dedicada als usuaris d’aquesta aplicació per a mòbil

Així doncs, Girona s’ha acuirassat i ha traçat una estratègia perquè en els propers anys la tecnologia sigui un agent que serveixi per perpetuar el poder, i no per subvertir-lo. Com? A través del projecte YUZZ de Banesto, el conveni amb l’AENTEG, la relació de vassallatge amb la  FdPGi i el finançament d’empreses dedicades a projectes de Defensa en iniciatives a priori interessants com la First  Lego Leaegue

 

2. La Catedral 2.0, o la por a el Bazar la llibertat

 

Per altra banda, ahir em va sorprendre veure com l’Ajuntament de Palafrugell, per «desmarcar-se» de les estratègies de la resta de municipis veïns, ha decidit apostar per crear la figura de «viquipedista resident», un monjo 2.0 (de 17 anys) que vetllarà per «alliberar continguts», (al mateix temps que crearà escassetat)

La feina del viquipedista resident consisteix, principalment, a “alliberar continguts”. El que significa que, en el cas de Palafrugell, el viquipedista resident és qui es fa càrrec d’apropar als set equipaments municipals que participen en el projecte les funcions i les utilitats que té la Viquipèdia (l’enciclopèdia lliure i virtual que aglutina més visites a Internet)

Cal dir que entenc el gest del consistori per generar «patrimoni digital», però el sistema o model pel que s’ha decidit (viquipèdia) no és prou obert com hauria, o com permet la xarxa:

La cuestión es que la Wikipedia tal como existe hoy se basa en una generación artificial de escasez que justifica una gestión democrática claramente innecesaria. O mejor dicho, se basa en un proceso democrático que genera artificialmente escasez y con ella un tipo de conflicto que es el característico de nuestros tiempos. Acostumbrados a la plurarquía de una red distribuida como la blogsfera, donde cada cual escribe y aporta independientemente de la relevancia que le adjudiquen los demás y sin tener que someterse a la aprobación o la votación de nadie, no puede resultarnos sino frustrante un sistema centralizado y democrático donde el trabajo de cada cual puede ver sometida a votación su mera existencia.

Així doncs un monjo, el nou viquipedista, serà l’escollit per a través del seu coneixement reproduir diferents informacions sobre els equipaments culturals, sobre el patrimoni, sobre la vila… La pregunta però és: Quin Palafrugell reproduirà a les seves entrades? El seu? El dels que manen? El dels seus veïns? El que li aprovin la resta de bibliotecaris? Quina percepció transmetrà dels equipaments culturals? I sobretot per què només una definició única?

Altres plantejaments basats en l’abundància són per exemple les pèdies locals com les que existeixen a Andalusia: la Almeriapedia, Cordobapedia, Malagapedia, Sevillapedia… Perquè no una Palafrugellpedia? Amb les seves normes – i no les dels bibliotecaris – Un wiki obert a la població on tothom pogués participar de manera més natural, no inuïts i encorsetats.

Anar més enllà de la participació i aconseguir interacció entre els ciutadans, interacció i cohesió social. Un cop més el  model de la Catedral, vertical i hermètic,  oposat al de Bazar, hortizontal «i bulliciòs».

Alguns periodistes, presenten la figura del «viquipedista resident» com a professió de futur, jo només espero que no hagi d’acabar venent la seva ànima al diable.