Aquest dissabte participo en el segon Congrés de Comunicació Ambiental que es celebrarà a la Casa de Cultura de Girona on hi faré un taller d’internet i nous formats audiovisuals. Una introducció al nou context i estratègies d’innovació en la creació de continguts marcades per la convergència de mitjans (Jenkins) i les noves narratives i propietats del que es coneix com a new media (connectivitat, ubiqüitat, participació).
Vídeo promocional del segon Congrés de Comunicació Ambiental | Autor: CCA
També abordarem si la paraula audiovisual no ha quedat limitada, o s’ha vist superada, per descriure experiències o projectes basats noves formes d’interelació i producció. Ja sigui a través de jocs de realitat alternativa (ARG), aventures per vianants com les de Blast Theory, webisodis que reclamen interacció entre diferents formats o històries que s’expandeixen com les produccions transmedia de Lance Weiler (he preparat una playlist amb exemples que compartiré quan faci la crònica del taller).
Explorarem els conceptes crossmedia, transmedia, experiències immersives i projectes expandits. Conceptes que vam analitzar al postgrau d’innovació en la creació de continguts (UOC) amb l’Antoni Roig, on vam tenir la sort de comptar amb l’assessorament d’alguns dels membres de El Cosmonauta que van compartir amb nosaltres el seu entusiasme i la seva creativitat.
Durant aquest postgrau també vam treballar amb els directors de Panzer Chocolate i responsables de Filmutea, en Robert i la Gemma, que van aportar-nos la seva experiència en la indústria del sector. Finalment a través de la setmana de cinema obert de la UOC també vaig poder assistir a un interessant taller d’en Joan Carles Martorell (embed.at) al wikilounge de Rambla Catalunya: Una guia de supervivència per la creació de continguts audiovisuals.
Durant tot aquest procés de formació vaig trobar a la xarxa referències externes, més vinculades a la indústria que als entorns acadèmics, però tant imprescindibles com Gonzalo Martín i la seva Nueva Industria Audiovisual. Un bloc de referència per a tots aquells interessats en la convergència de mitjans i la creació de projectes adaptats a les noves regles del joc. M’agradaria destacar la rellevància de les seves Notícias Transmedia, un espai aclaridor on dissipar molts dubtes, tant de terminologia com de concepte, que compta amb les idees i aportacions de Massimo Martinotti i de col·laboradors molt interessants.
Referències bàsiques, interessants i diverses per construir un relat i introduir les característiques i naturalesa de la innovació en la creació de continguts audiovisuals a tècnics ambientals, membres d’associacions naturistes, ecologistes, treballadors municipals de les àrees de Medi Ambient, consultories ambientals, consorcis relacionats amb la preservació del territori i totes aquelles persones interessades en divulgar iniciatives relacionades amb el medi ambient.
Per això quan preparava el taller buscava vídeos com aquest, que proposéssin un punt de partida, un resum de l’evolució del context audiovisual. Necessitava explicar de manera senzilla, clara i directa que actualment tots tenim accés a eines que ens permeten crear, «jugar» i experimentar amb la tecnologia fins a apropiar-nos-en. I que internet i la digitalització ens han portat a parlar «d’audiovisual lleguer».
Una proposta clara i senzilla, un post revel·lador que m’ha servit, entre d’altres, per descobrir el bloc de José Abellán i per teixir la introducció que buscava pel meu taller. Més enllà dels tecnicismes o diferents estratègies d’innovació, la majoria d’empreses, organitzacions, col·lectius, associacions o institucions han de fer un primer pas per aconseguir forjar-se una identitat audiovisual disponible a la xarxa. El concepte «d’audiovisual lleuger» representa aquest primer pas.
Segueixo amb el prezi, i acabant de preparar la presentació. Ara, amb la sensació que la nova introducció servirà per facilitar la comprensió als assistents i entendre que el vídeo per internet avui en dia ja no respon al model de Hollywood sinó a la cultura del remix.
Buscar nuevas profesiones que desarrollen una narrativa con un proceso mayor de introspección, tratando al lenguaje audiovisual como una disciplina potente pero aún joven, y como joven, aún por desarrollar, evitando repetir modelos estancados… te dejo un post que acabo de escribir mientras te descubría: http://joseabellan.blogspot.com/2012/02/mutaciones-audiovisuales-de-la-libreta.html
Ei Jose! Perdona por el retraso… Justo acabo de revisar la presentación que hice para compartirla y he añadido esta «nueva definición». Me faltan algunas lecturas tranquilas más a tu blog, ya que ahora justo estoy empezando a jugar de nuevo con el vídeo después de un tiempo un poco desconectado…
En breve comento sobre mutaciones. Ya que con Aleix justo comentábamos algunas de las cosas que señalas (relacionadas con la ética hacker) 🙂