Recordo que fa molt de temps imaginava que els sense sostre eren utilitzats per les marques comercials com a suport publicitàris. Imaginava que els hi tatuaven el seu logotip a la pell a canvi d’una petita remuneració econòmica, o simplement d’aliments o un lloc on poder passar la nit. Era un joc simbòlic d’un curtmetratge que mai s’ha arribat a filmar. No hi havia ni xips RFID ni tecnologia digital. Una metàfora de la sotmissió a sistemes alienadors quan no et queda cap més alternativa. D’aquesta manera, els carrers s’omplien cada vegada més de persones que demanàven almoina amb les mans i la cara marcades per logos de tinta. Imaginava una distopia que em semblava paradoxal: Anunciaven productes i serveis als que mai podrien accedir.
Avui descobria un tema de fa uns dies que m’ha fet veure que em quedava curt. Als EE.UU el festival SXSW ha desenvolupat una acció de marketing que es basava justament en presentar a 13 sense sostre com a antenes de wifi humanes, Homeless Spots, per promocior una nova connexió sense fils. Aquí podeu llegir la notícia.
Més enllà d’entrar a valorar si em sembla o no humillant, per mi és evident que sí, em pregunto de quina manera podria facilitar internet la vida d’aquestes persones que es veuen obligades a viure al carrer. ¿Què podria fer la societat per millorar la condició de les persones amb risc d’exclusió social a través de les noves tecnologies? Caldrà que hi reflexioni una estona més, però de ben segur que hi ha mil alternatives millors que posar-los una camiseta blanca i fer-los anar demanant 1 dòlar per uns minuts de connexió.
1 thought on “Homeless spots”