Elefantenfriedhof

Diuen que els orígens de «l’illa negra» de Fuerteventura es remonten a l’arrel bereber dels maxos (aborígens de Fuerteventura), també coneguts com a guanches. Actualment però, la tribu predominant a l’illa són els teutons. Uns dies de surf a La Pared m’han portat a redescubrir «la grandesa» del poble germànic. I és que tal i … Read moreElefantenfriedhof

Sobre la justícia global de Juris

Jeffrey S.Juris en el capítol Els moviments socials en xarxa: Moviments globals per una justítica global – La Sociedad Red, Castells –  analitza les dinàmiques de xarxes del que anomena moviments per la justicia social (moviment antiglobalització amb el detonant de Seattle -1999), Juris els  defineix com els moviments que «construeixen una globalització alternativa des de baix». Moviments que utilitzen les xarxes com a infraestructura tecnològica, organitzativa, i  també com a model polític. Finalment, l’autor  apunta que amb les noves tecnologies neixen noves identitats transnacionals que conformen una contracultura global.

Read moreSobre la justícia global de Juris

Sociabilitat i xarxes socials: Superant les llengues impreses de Benedic Anderson

El sociòleg nord americà Keith N. Hampton explica al capítol  La sociabilidad en red, dentro y fuera de la web – La Sociedad Red, Castells – que el desevolupament d’internet, la digitalització i l’aparició de xarxes socials han fet reprendre antics debats sobre el concepte històric de comunitat: Què és una comunitat i quines són les seves propietats? També es preocupa per l’impacte que internet ha tingut sobre  les relacions socials i com n’ha configurat la seva nova naturalesa. En aquest sentit, Hampton afegeix que l’estat de la qüestió és analitzar si amb internet  la comunitat «s’ha perdut» o si per contra aquesta ha «renascut completament online».

Read moreSociabilitat i xarxes socials: Superant les llengues impreses de Benedic Anderson

Movistar i la revolució francesa

Tal i com he expressat anteriorment, no considero que les reivindicacions dels indignats (15M, 15O, Occupy NY) sobretot els moviments espanyols, que són els que més he analitzat –  A ells i als seus documents de mínims – puguin considerar-se transnacionals. Per què? Doncs,  perquè les seves reivindicacions estan dirigides a l’Estat, i per tant comporten una acceptació i reconeixement de l’Estat-nació com a forma d’organització.

Read moreMovistar i la revolució francesa