Després d’haver estat tontejant durant mesos amb la bioconstrucció, finalment començaré un seminari de permacultura i disseny sostenible. Una aproximació a una tecnologia per a construir ambients autosostenibles, resilients i en armonia amb l’entorn (per optimitzar-ne els recurssos) on entre d’altres abordarem aspectes com sistemes productius autosuficients, ús sostenible de l’aigua, arquitectura orgànica i construcció natural, o tecnologies apropiades.
Permacultura com a sinònim d’autosuficiència i sostenibilitat. Arribats en aquest punt, m’agradaria afegir que tot i que la majoria de discursos provinents del camp de la permacultura parteixen de plantejaments decrecionistes – o fins i tot indigenistes en alguns casos- no crec que projectar sistemes sustentables hagi d’estar renyit amb la innovació ni l’abundància -ni per descomptat amb la tecnologia- ja que trobem exemples de hacks rurals com OSE o Engineering for Change que han demostrat que els ambients rurals poden convertir-se en laboratoris més que interessants per a les comunitats resilients.
SILK PAVILION from Mediated Matter Group on Vimeo.
Permacultura com a tecnologia -open source- a la que sumar al maquinari i programari existent. Aconseguir autoabastir-se energèticament en una casa bioclimàtica de canya viva, per a mi aquí està el repte. Saber introduir tecnologia al món de la permacultura, evolucionant cap a una tecnopermacultura. Experimentar amb domòtica i bioconstrucció, plaques d’Arduino i programari per a controlar sistemes de rec o maquinari lliure per a solucions agrícoles.
Per això el video que encapçala aquest post, la bioimpresora 3D com a metàfora, per a projectar nous horitzons que vagin més enllà de les vivendes de fang (tot i que més d’un podria acusar-me d’explotació animal…)