Qui escull què filtra Wikilieaks? I el més important, en quins criteris es basen per decidir els cables que tiren als mitjans? ¿Com pot ser que en l’era de les xarxes encara necessitem la figura de l’heroi? Doncs perquè Wikileaks està demostrant que actua com agència, faltaria preguntar-se per qui treballa.
Després de moltes lectures, em quedo amb la versió que assegura que Wikileaks beneficia als mitjans de comunicació tradicionals. Ja que tot i tractar-se com un fenòmen o una conseqüència de la digitalització, en realitat es tracta d’un exercici recentralitzador: Si vols saber què diuen, primer hauràs de llegir-ho a el País (bé aquesta última entrega a Público, ¿casualtitat que l’hagin escollit quan el diari està en concurs de creditors?). Fins i tot el director adjunt de El País ara diu que Assange «ha perdut els papers», justament ara que ells han perdut l’exclusiva.
Així doncs wikileaks es presenta com una nova agència de notícies (verticalitat), que selecciona els suports a través dels quals efectua el seu exercicis de «transparència digital», que a l’hora de la veritat acaba fent més restrictius els materials classificats.
¿Si hi ha webs com Cryptome que porten des de 1996 publicant materials classificats, d’on sorgeix aquest interés per fer de wikilieaks la única opinió pública? ¿Per què ens venen Wikileaks com un contrapoder si treballa conjuntament amb els gran rotatius que ajuden a perpetuar-lo?
Precisamente de Cryptome me acordaba yo hace muchos meses, porque es una web de las de toda la vida… que sigue vivita y sin hacer ruido. Me pareció siempre el de Assange un proyecto personalista, excesivamente dependiente de sus caprichos y destinado únicamente a granjearle titulares a él… pero para que haya titulares debe haber periódicos, así que nunca supuso una verdadera amenaza para los medios ni para el poder que éstos encarnan.
[Disculpa que te conteste en un idioma que no es el que usas en el post, voy con prisa y me llevaría bastante rato intentarlo en catalán, que no lo escribo con fluidez…]
La verdad que después de meses (año ya creo…) siguiendo vuestros blogs he podido descubrir algunas cosas de estas de toda la vida, como cryptome (y las que me quedan!)
Respeto a Assange, el hecho que ahora se convierta en conductor de un programa de TV, supongo que sólo confirma su buena relación con los medios, o lo cómodo que se siente jugando con ellos.
Sin problemas, ni lingüísticos ni de nacionalismo 😉
Grácias por comentar!