No és nou afirmar que quan en regions abocades a la descomposició s’erosiona l’Estat del Benestar el principi de nacionalitat s’imposa sobre el de ciutadania. Malauradament, en aquest dies d’èpica nacional, assenyalar al no-nacional torna a ser un fet comú. Quan l’índex d’atur entre la població augmenta, especialment entre els més joves, i no hi ha feina per a tothom, ja no n’hi ha prou amb ser un ciutadà més. Cal formar part i combregar amb la comunitat imaginada, o almenys amb alguna d’elles, ja sigui Catalunya, Espanya o Europa…
Read moreLa resiliència de la diàspora «transnacional», davant la feblesa dels atacs nacionalistes