Tard, però finalment he vist la primera temporada de Black Mirror (the dark side of technology). I el primer que he de dir, és que m'ha agradat. Segurament li posaria més l'etiqueta de nous formats i noves narratives, que no pas de ciència ficció- ja que m'ha recordat altres produccions New Media britàniques com l'aventura web The Curfew. L'obsessió amb la Societat del control i efectes visuals evocant tecnologia punta de manera constant. Un reflex de l'ambient de tecnoparanoia que es respira en alguns països.

Black Mirror, un producte amb un clar accent britànic marcat per la corona, la doble moral i la ciutat de Londres. Un escenari evocador, amb les seves cámeres de videovigiláncia, les BBM Riots i ciberactivistes exil·liats en embaixades. Un experiment narratiu, on cada capítol està dirigit per directors diferents i que diu molt a favor de la nova ficció televisiva, tot i que ens alguns moments -després de crear grans expectatives- alguns capítols es desinflen en els desenllaços.

Per a mi Charlie Brooker era un desconegut, i també la seva miniserie: Muerte en directo (2008), una barreja de reality amb zombies que s'haurà de veure. Però primer, la segona temporada, diuen que White bear (2x02) és el millor amb diferència.