No és la primera vegada que penjo un videoclip de M.I.A (Missing In Action) o Mathangi “Maya” Arulpragasam, ja que la polifacètica activista-artista britànico-esrilanquesa aconsegueix materialitzar, i portar més enllà,  una estètica relacionada amb el que en alguna ocasió he definit com a música de suburbi colonial tercer mundista (juntament a Die Antwoord o Buraka Som Sistema).

En aquesta ocasió la utopia multicultural evoluciona cap a una distopia ètnico-classista i projecta un imaginari que de ben segur es recollirà en futurs relats de ciència ficció: ¿Què faríen els drugos de Banliueu de Kassovitz Romain Gavras, acosats per l'espionatge de bourdons, amb tecnologies apropiades? La resposta de M.I.A és : Contratecnologia.

Semiòtica i ressignificació. Assetjament racial -viscut en primera persona- i tecnologies de moda (drones i impressores 3D). Una proposta que a part de fascinar-me, especula sobre el futur dels immigrants de tercera, quarta i cinquena generació i sobretot, sobre aquesta estigmatització condicionada per la «denominació d'orígen».

Un punt de partida, que convida a reflexionar sobre els futurs i processos identitàris de les perifèries urbanes del S.XXI.