Un article de la Doctora Marcela Alejandra, investigadora de l’institut de ciències antropològiques de la Universitat de Buenos Aires (UBA), s’aproxima des de fora – no des de la nostra perspectiva de natius digitals – a l’impacte que tenen les noves tecnologies sobre les relacions socials, i com aquestes afecten als valors tradicionals, que entren en tensió amb els nous valors que emanen de la societat xarxa:
Las nuevas características entorno a la conformación de las redes sociales virtuales ponen en cuestión la función escolar, familiar y social «real».
Així doncs Alejandra fa una interessant reflexió (des de la perspectiva educativa) que busca superar les tesis que proclamen que ara «els joves no tenen valors», ja que segons la doctora els valors estan en joc en aquestes noves formes de comunicació i relació. Així doncs, conclou que és essencial -primerament- entendre les característiques del nou paradigma per tal poder detectar i reconèixer quins són els valors que passen a considerar-se rellevants en la naturalesa de la societat xarxa. En la seva aproximació, tot i que reconeix estar a l’altra banda, és honesta i intenta acostar-se, primer, a les característiques del que anomena «entorns hipertextuals» per buscar un context abans d’emetre judicis de valors.
«El ciberespacio puede ser definido como un escenario “hipertextual”, que no es lineal y al cual se puede acceder y recorrer por diversos caminos. Al no tener estructuras fijas el desafío es enorme y nada sencillo. Presentarse en el ciberespacio es una decisión de cada sujeto de lo que quiere y no quiere mostrar, de cómo lo quiere mostrar y a quien. Paralelamente, la construcción simbólica y significante del espacio presenta ciertas innovaciones que parecieran no darse en el mundo real: los vínculos sociales, en la vida real, se construyen y reafirman en los lazos familiares, en la escuela, con sus pares, etc.
En aquest sentit planteja una hipòtesi centrada en els protagonistes- no en els interessos dels adults o institucions- per arribar a un concens:
Si tenemos en cuenta que los jóvenes históricamente son los encargados de llevar a cabo formas y estructuras de decir, de hacer y de denunciar en la vida social ciertas prácticas que no siempre son como los adultos y las instituciones esperamos, es posible que podamos escuchar y/o leer en el mundo virtual lo que no están pudiendo decir y hacer desde las estructuras tradicionales (3). Es necesario referir también a la situación de los adolescentes y jóvenes que han quedado sin sus rumbos en una momento histórico donde las políticas neoliberales del capitalismo han desistitucionalizado y particularizado a nivel mundial a los sujetos
Un altre dels arguments interessant d’Alejandra és que subratlla que aquesta «trama social en xarxa» accentua les diferències generacionals entre pares i fills o professors i alumnes (Penso que també caldria afegir-hi que aquesta esquerda és més transversal i també es reprodueix a l’entorn laboral, o fins hi tot en les mateixes relacions socials – mediades/no-mediades). A més a més afegeix que en aquest context les noves tecnologies ocupen «buits», fruit del distanciament en les relacions socials «reals».
Per això, destaca la gran influència que la societat xarxa ja exerceix en la vida quotidiana i sobretot accepta les seves propietats com un dels elements claus en els processos de subjectivització, socialització i formació de l’identitat (Krauskopf; 2000)