Sputnik és un dels programes de televisió que més m’ha marcat, ja que entre d’altres va suposar la meva descoberta dels primers videoclips (quan tornava de l’escola), de llenguatges audiovisuals innovadors i de música desconeguda… Tot i així encara no hi apareixien bandes de robots, aleshores el més semblant era Krafwerk (we are the robots!). Però més enllà de les questions estètiques, poc podia imaginar que amb 10 anys la tecnologia influiria tant a la música. Ja fos a nivell de software, de nous estils d’electrònica, d’artilugis com el reactable, o que arribaríem a veure robots, humanoides i hologrames en bandes de rock.
Un dels últims programes que vaig veure d’Sputnik van ser els documentals de la BBC Seven Ages of Rock, recordo especialment el dedicat a la música heavy (tot i que no en sóc un gran fan). Em va agradar descobrir com estava estretament lligada a la indústria metal·lurgica i a Birghmingham (Black Sabbath). Avui he recordat les foneries, però amb afegits de tecnologies del futur, com en una historia de ciència ficció: robots, androides i heavy metal. Compressorehad, és una banda de robots creada per fran Balance i els alemanys Robocross, i tot i ser la primera banda robot de metal hi ha altres exemples amb els que es podrien programar el cartell del primer festival de música interpretada per robots (que emulen formacions musicals com les que coneixem / humanes).
De teloners podrien tocar Diva-Bot una androide que combina diferents tecnologies (VocaListener i VocaWatcher) amb una banda de robots Hubos, units en una produccio comercializable que a més podria enregistrar diferents àlbums, o fins hi tot tocar estils diferents canviant l’estètica de la banda…
Després seria el torn dels vents, de la Toyota Orquestra amb Harry, Dave, Chuck y Richie dirigits per l’Honda Asimo, tal i com va fer amb la filarmonica de Detroit…
Finalment, abans dels caps de cartell (Compressorhead) podrien tocar els neozelandesos The Tron, una formació de robots fets amb materials reciclats, controlats per un vell ordindor, tota una demostració de junkgarage…
Els robots però, no són la única evolució o innovació tecnològica que substitueix als humans en directes o concerts, ja que també hi ha exemples d’hologrames com els concerts de Gorillaz o l’homenatge a Tupac…
Més enllà del “dilema” de la música electrònica
Jo pensava que la música natural dels robots seria la música eletrònica… però suposo que la gràcia és veure replicants realitzant activitats “els més humanes possibles”, per la hipòtesi de la vall inquietant de Masahiro Mori.
Ara el dilema ja no serà si la música electrònica “és música”, sinó si la música rock és música quan aquesta és tocada per robots i no per persones humanes… Segur que alguns vells rockers es posaran les mans al cap, però potser si senten guitarres no ho veuran amb mals ulls (com si que ho fan quan senten sintetitzadors o sons generats per ordinadors)…
Tots aquests canvis, i evolucions tecnològiques, és evident que acabaran afectant i condicionant la indústria de l’espectacle, de la mateixa manera que les prostitutes robot del Yub Yub d’Amsterdam podrien treballar més hores i podrien evitar malalties de transmissió sexual, els festivals amb bandes de robots o hologrames permetrien crear grans produccions de rock d’estadi a uns costos molt més baixos. En primer lloc els catxets, però a més podrien fer dos concerts seguits per vendre més entrades, interpretant el repertori exactament igual. Una de les altres avantatges és que mai es posarien malalts i així mai es cancel·larien les dates de les gires… Tampoc no tindrien problemes de visats o passaport per desplaçar-se arreu del món (i si en tinguéssin es podrien enviar per peces).
És evidentment que hi hauria temes a tenir en compte, com per exemple el tema dels drets d’autor o la propietat intel·lectual, ja que les grans corporacions podrien beneficiar-se d’aquestes màquines-treballadors-del-rock. I el que segurament el que per a molts seria una distopia podria convertir-se en el somni de la SGAE (dilemes tipus robots-com-a-autors-o-només-com-a-intèrprets)
La pregunta és: ¿Seguiria sent rock encara que els interprets no siguin humans?
El que és segur, és que seguiria sent un gran espectacle…