Muy punk

Una de les coses que més em molestàven del Facebook, i que ara veig com una conseqüència del ranquisme, eren els «reculls de premsa-denúncia» matinals i els debats i comentaris conseqüents… Ja abans de començar a llegir sobre la xarxa i explorar-la.  Eren el to i maneres com es concebia la comunicació. Era un lloc on no em sentia còmode i on estava de moda  jugar a canviar el món…

I és que després de moltes setmanes sense facebook no trobo a faltar res ni a ningú. Ara ja no hi vaig ni a pescar… I tot i així he continuat parlant i continuo veient a tota aquella gent amb qui realment necessito parlar o que forma part de la meva xarxa (la de veritat!), a més a més he conegut i estic coneixent i aprenent de persones excepcionals que formen part d’entorns realment interessants.

He perdut de vista a molts punks de llibre de cares. Pesats que després d’enllaçar a la notícia rebelde del dia del Público o El País  ja havien fet el dia. Alguns encara aquest estiu (2011) alertàven que ens afanyéssim a mirar un documental que «ens canviaria la vida»: es diu Zeigeist!…  (Sí, caldria afegir que és del 2007 i que recull el fals relat sobre l’orígen de la Federal Reserve Act tal i com subratllen a Las Índias)

En fi que pengen vídeos musicals me gusta molt guapos, però són incapaços d’entendre, i  ni tan sols de llegir. Muy punk…