Després d’uns dies de pseudonomadisme per l’Algarve torno a casa. Se suposa que cal reprendre la rutina i tornar-hi. Torno a connectar-me a la xarxa, obro el correu i llegeixo amb pressa alguns dels meus blocs de referència, la lucidesa és un bé cada dia més preuat. Al correu també hi ha bones notícies, alguns projectes comencen a consolidar-se i prenen forma, aviat veuran la llum. Em fa especial il·lusió descobrir la confiança d’alguns clients i com estan diposats a afrontar nous projectes des d’un altra perspectiva, abraçant conceptes com el de domini públic o sofware lliure. Realment hi ha un altre internet, lluny dels llibres de cares, nouvinguts mediàtics i estetes que obvient la importància del contingut. La xarxa genuïna, aquella que permet establir relacions de igual a igual, la xarxa conversacional. Aquella que serveix per la creació de nous concensos i dóna una funció social a la tecnologia. Sí, aquella que tant atreia als nens de l’spectrum: «Aquellos niños del Spectrum reunían las piezas que harían de Internet un territorio de libertad incluso en la anquilosada y tecnófoba Europa. Habían aprendido a comunicarse con las máquinas. Pronto llegaría el momento de hacerlo a través de ellas. El rol les había enseñado a jugar y ser muchos, no trasladarían las limitaciones del mundo físico a la red virtual»