Público pateix igual que tots els mitjans, sobretot la premsa impresa. Ara, ha hagut de presentar un concurs de creditors degut a la intensificació de la crisi publicitària, les transformacions del sector de la premsa escrita i les dificultats per accedir a noves formes de finançament. I és que la majoria de diaris encara arroseguen estructures dels anys 80 i 90 que amb la digitalització queden obsoletes. Público, però, va nèixer el 2007 a diferència de la majoria de diaris generalistes de l’Estat.
Tot i així, el que m’ha cridat l’atenció són els comentaris que apareixíen a l’article de Jesús Marañas (director de Público) on membres i simpatitzant dels 15M proposen diferents estratègies per costejar les despeses o deutes del rotatiu:
¿No podemos promover desde el 15M una campaña de crowdfunding para sanear las cuentas de Público? Sr. Maraña, ¿a cuanto asciende esa deuda? ¡Convirtamos este periódico en el referente de la calle, que nada le deba a bancos y a partidos, sino a personas corrientes que tienen necesidad de ser puntualmente informados! Crowfunding ¡ya!
M’ha semblat preocupant que al 2012, i des d’un entorn com el moviment del 15M, es faci apologia de la premsa com a instrument per lluitar contra la desinformació. Com es pot voler transformar l’entorn amb mitjans i estructures centralitzades en l’era de les xarxes? Activisme i moviments socials recolzant la verticalitat dels mass media? Això és inaudit.
Crowdfunding, el hype de l’any no hi podia faltar… Les referències acadèmiques que tinc sobre el micromecenatge apunten a que va sorgir en l’entorn del cinema independent, en oposició al model de producció de Hollywood, on les campanyes de finaçament col·lectiu a través de la xarxa anaven acompanyades de models de negoci novedosos (vegeu el Plan del Cosmonauta). Per això considero que no té sentit emprar un nou model de finançament per salvar vells models de negoci (premsa impresa). També m’ha fet gràcia el lèxic utilitzat: Crowdfunding, ya! L’imperatiu és una constant en les reivindicacions. Sigui Democràcia Real o Crowdfunding, la qüestió ja no és Per què?, sinó YA!
No m’alegro que Público passi per aquest mal moment, de la mateixa manera que tampoc m’alegro que El Punt, per exemple, hagi hagut de fer importants restructuracions. Sobretot pels treballadors, els principals afectats. Però la idea de voler salvar un model de negoci que ha quedat obsolet, m’ha fet pensar en algunes crítiques que acusaven justament al 15M de reaccionari, de voler salvar un model – en aquest cas polític – que també ha quedat obsolet.
En aquest sentit, fa temps llegia: «Tenim les eines, que són les xarxes, la tecnologia i el coneixement. Només necessitem més lliberat per a desenvolupar nous models de vida i de negoci». I em va semblar realment inspirador!
1 thought on “La solidaritat del 15M amb Público”