No és nou afirmar que quan en regions abocades a la descomposició s’erosiona l’Estat del Benestar el principi de nacionalitat s’imposa sobre el de ciutadania. Malauradament, en aquest dies d’èpica nacional, assenyalar al no-nacional torna a ser un fet comú. Quan l’índex d’atur entre la població augmenta, especialment entre els més joves, i no hi ha feina per a tothom, ja no n’hi ha prou amb ser un ciutadà més. Cal formar part i combregar amb la comunitat imaginada, o almenys amb alguna d’elles, ja sigui Catalunya, Espanya o Europa…
En aquest context, ahir l’Agència Catalana de Notícies es feia resó que el col·lectiu de taxistes paquistanesos afincat a Barcelona Pak Taxi ha publicat un manual «per resoldre la manca de coneixement de la llengua», una notícia entrada en clau positiva (des d’una mirada nacionalista) que fa referència a alguns aspectes que reflecteixen la resiliència d’una comunitat, que ha forjat una identitat «transnacional», davant la feblesa, relativa, dels atacs xenòfobs.
Estirant del fil he recuperat una notícia de TV3, d’aquest mes d’agost, on queda claríssim que part del col·lectiu de taxistes (minut 2:07) mostra rebuig obertament cap als ciutadans d’altres ètnies que passen a formar part del gremi. Tot això quan l’ACN publicava aquest agost que els taxistes paquistanesos han passat de ser 269 el 2010 a 649 el 2012 (a Barcelona) arribant a quotes similars a les de ciutats com Nova York, Londres o Oslo.
Primer els acusaven de no parar per dinar o no parar per anar al lavabo, ara els atacs ja s’han centrat en que no parlen bé l’idioma (acusacions provinents dels imigrants dels anys 50). Fins hi tot des d’alguns racons obscurs, capitenejats per periodistes amb males intencions, publiquen entrevistes més que qüestionables, que com a mínim són sospitoses d’estar falsejades (no seria la primera vegada que la mentida tacaria la trajectoria de l’ideòleg). Això són les febleses.
Las calles de Barcelona, las casas del Pakistan
Després de parlar de la «feblesa» nacionalista, cal fixar-se en allò interessant: la força d’una comunitat no limitada per un Estat-nació, sinó sustentada per una xarxa de nòduls diaspòrics (xarxa de solidaritat i reciprocitat) per on circulen capitals, econòmics, simbòlics i socials.
No podem parlar d’una comunitat estrictament transnacional, perquè principalment hi ha un centre representat per un Estat-nació, però els fluxos migratoris han mantingut vincles estrets amb la perifèria aconseguint adaptar-se a noves societats sense trencar amb els orígens, i construir una noves narratives de la identitat: la construcció del subjecte en un espai urbà transnacional. Tot i que encara, més que afinitat l’element cohesionador és l’etnicitat.
L’herència dels pobles transnacionals de Levitt. En l’estudi de Joaquín Beltrán Antolín y Amelia Sáiz López (UAB) La comunitat paquistanesa a Espanya, depenent de la mirada, podent trobat-se models elements interessants – i cohesionadors- que poden aplicar-se (canviant Islam per ideologia, parentesc i familia per fraternitat i xarxa….) per contribuir en crear, ara sí, comunitats transnacionals nascudes a la xarxa i agrupades per afinitat.
«El activismo social y político de la comunidad pakistaní se caracteriza, entre otras cosas, por la reivindicación de los derechos de la ciudadanía. Sus preocupaciones sociales les ha hecho fundar periódicos, emisoras de radio, programas en televisión y participar frecuentemente en tertulias de todo tipo»
«La gran proliferación de negocios pakistaníes se nutre especialmente de estrategias económicas como el kameti o sistema de ahorro y crédito rotativo sin intereses mediante asociaciones de amigos,familiares y vecinos, así como de préstamos sin interés en los que se movilizan las redes sociales de cada persona a escala local y transnacional incluyendo a parientes y no parientes»
“La vida social de los pakistaníes gira en torno a la familia que a su vez forma parte de un biradari o grupo de hombres emparentados por ser descendientes de un antepasado común. (…) Constituyen grupos de ayuda mutua que ofrecen préstamos y créditos, ayudas para buscar trabajo y contribuyen a las dotes de los miembros más pobres.”
“El islam es importante en la vida cotidiana de los residentes pakistaníes como fuente de identidad pero no acapara todos los ámbitos de su acción social. (…) La mayoría vive el islam de un modo no conflictivo con el medio que le rodea, de forma privada e íntima, cumpliendo con los preceptos islámicos, sin llegar a prácticas extremas.”
Filés, o organitzacions flexibles però sostenibles en el temps (no ZTAs) que facin possible una vida plena i feliç sense dependre de cap institució nacional, ni de les seves crisis.
El futur serà per les comunitats resilients.