: (){ : |: & };Esta es una combinación de caracteres que, introducidas en una línea de comandos de cualquier sistema Gnu-Linux / Unix producen una reacción en cadena cuyo desenlace es la saturación de la memoria de la computadora. Esto es lo que se conoce como “bomba lógica”. La secuencia fue escrita por el hacker italiano Jaromil y por su simplicidad y grado de síntesis es considerada una de las más efectivas y elegantes que se hayan escrito.
Internet, hackers y software libre (PDF), aquest és el llibre que havia vist en moltes de les cases o ens hem estat quedant a Buenos Aires, finalment, ahir vaig poder conèixer Carlos Gradin, l’editor, compilador i traductor que va publicar-lo, a través de la petita Editorial Fantasma. La conversa que vam tenir, tot sopant, va ser d’allò més interessant, però sobretot em va agradar descobrir la figura i personatge de Jaromil (Denis Roio): un artista, teòric i programador inspirat per l’ètica del “free and open source” que es mou entre les fronteres de l’art, el codi i l’activisme.
A part de ser l’autor del codi que dóna títol en aquest post, destaquen entre d’altres el sistema operatiu que va crear el 2001, dyne:bolic GNU/Linux the Nomadic Multimedia OS , dissenyat per les necessitas de media activistes, creadors multimedia o artistes, o la HasciiCam :: (h)ascii for the masses a més d’un editor de vídeo i eina per a vj’s: el Live video editor (aquí podeu veure totes les referències de software)
Ja a les postres, al Carlos, li vaig preguntar si coneixia un dels llibrets que més m’ha marcat en els últims anys, la petita joia del ciberpunk español: Como una enredadera y no como un árbol i que en certa manera té punts de trobada amb Internet, hackers y software libre.
Em deia que no, però que l’associava (Las Indias) a l’argenti Pablo Mancinni, d’Amphibia i autor de Hackear el Periodismo…. Referències i més referències… I així tota la nit….
He intentat titular el post : (){ : |:& }; però em donava un error 404… no trobava la pàgina 🙂
«Como una enredadera…» va esser escrit uns quants anys abans de conèixer Pablo… qui per altra banda va passar com associat per las Indias per poc de temps -un mes i mig crec recordar- i sense gaire èxit (cap dels projectes que van presentar ell i Lorena van esser venuts per clients). Després varem financiar la seva tornada a Buenos Aires i la creació de una societat a l’estil de las Indias que ells volien fer enllà… però tampoc els va sortir bé, la societat -que nosaltres sapiguem- mai no es va constituir i finalment amics argentins ens varen dir que va a prendre un treball a un diari Peruà un parell de mesos després.
Uau… Ben bé les dues cares del relat(o més ben dit els detalls d’un relat inacabat…), just llegia el post que has escrit “El viejo goebles mediático” i pensava que realment a l’Argentina “l’orgull nacional” està exhaltat… Almenys això ens ha semblat. Encara que pel poc que hem pogut veure s’ha de dir que la societat està MOLT polaritzada.
Hem sentit crítiques molt fonamentades, per exemple, contra el famós conectar igualdad (condenar a maldad), i com els “programes d’alfabetització” poden ser en realitat un bon mecanisme de campanya… (que deixen moltes necessitats bàsiques per cubrir).
Ara tothom pendent del 7D i la famosa Ley de Medios…