Després d’acabar el Màster en Internet i Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC -IN3, comparteixo un article (també disponible al repositori de coneixement obert O2) on reflexiono sobre el terme Biomímesi (Biomimicry en l’anglès original, Benyus 1997), un concepte quasi filosòfic per a promoure la innovació sostenible bio-inspirada.
Una metodologia per a la innovació que s’ha aplicat amb èxit en camps com l’arquitectura, el disseny industrial o l’enginyeria, i que ara, a través de la Intel·ligència Artificial està essent explorada per altres disciplines de les ciències socials com el disseny organitzacional.
Aquesta investigació, contextualitza l’emergència d’una nova disciplina (Biomímesi Social), explorant-ne les visions del món subjacents, analitzant els exemples més significatius, i reflexionant sobre les seves actuals limitacions.
Així doncs, aquest article representa un petit pas més per al desenvolupament d’una línia d’investigació transversal que estic duent a terme amb la col·laboració de diferents institucions com la UOC-IN3, el laboratori DHARMa UTN-FRM, CONICET i properament la Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de la UNSJ, per estudiar la cooperació i l’aprenentatge (artificial) col·laboratiu a través del model·lat de Sistemes Multi-Agent, en una investigació bio-inspirada centrada en indagar com es pot optimitzar el rendiment d’un sistema, quan aquest es veu obligat a operar en entorns dinàmics, complexos i amb un grau d’incertesa molt elevat.
2 thoughts on “Exploració de la Biomímesi com a estratègia d’innovació pel model·lat d’organitzacions”