La SCCF és una de les comunitats que més m’han enriquit durant els últims mesos, i un dels inputs que s’ha convertit en indispensable per seguir avançant en els meus projectes.
Just abans d’emprendre el viatge que m’ha portat a viure el meu primer estiu Austral, la llista de la SCCF, de manera més que generosa es va bolcar per ajudar-me a donar forma i començar a treballar en el background del que m’agradaria acabar convertint en la tesina del màster que estic fent a la UOC-IN3: Tecnologia per transformar l’educació i Ciencia Ficció.
Un dels primers plantejaments que em feia, per començar a emmarcar l’objecte d’estudi i obrir la conversa, era el següent:
En la novel·la d’Stephenson, La Era del Diamante, hi apareix el Manual Ilustrado para senyoritas, un giny per a l’autoaprenetatge. Un element molt relacionat amb la temàtica del meu nou bloc. És per això que em preguntava si en la història de la Ciència Ficció, l’educació és un tema que «s’hagi treballat», és a dir: no ciència ficció com a divulgació científica; sinó com la ciència ficció «imaginava» l’educació, de la mateixa manera que ho feia amb models de societat… He estat buscant per internet però no he aconseguit trobar cap llistat amb «experiències educatives» sorgides en la literatura o cinema de CF
Per aixó em proposava elaborar un recopilatori de diferents experiències educatives que han aparegut a la ciència ficció (vull agraïr publicament les aportacions dels companys de la SCCF Antoni Munné Jordá, Jordi de Manuel, Salvador Macip, la Pilar i en Xago, i especialment a la Carme Torras). Transcric breument la recopilació col·lectiva que hem realitzat:
1. Matrix, Larry i Andy Wachowsky. aprenentatge a l’estil matrix o extreme learning
2. La Era del Diamante. Neal Stephenson. El manual il·lustrat, un giny que ofereix una educació personalitzada a l’infant que el posseeix
3. Un món feliç, Aldoux Huxley. Parla sobretot de les guarderies, però també es refereix a l’aprenentage hipnòtic subliminal.
4. El joc d’Ender, Orson Scott Card. La instrucció militar d’Ender, a més s’ explica com estudien (el conte, dins Orson Scott Card, Retrets i lloances, «CF», 9, Pagès, 2002).
5. L’esquelet de la balena. David Cirici. («L’odissea», 14, Empúries, 1986), 112 nois interns en una escola automàtica, aïllada al camp, amb professors hologràfics.
6. I un dia serà demà. Anna Vilar. («Els grumets de la Galera», 1985) Descriu una primera vaga escolar en un centre del futur.
7. El mineral 202 i El laberint del sector D-Delta. Montserrat Canela. («L’esparver jove», 7 i 9, La Magrana, 1997 i 1998) Descriu la universitat de Nova Oxford, a un planeta, on en Kes fa treball d’investigació de camp i també passa exàmens en un futur.
8. La síndrome dels estranys sons. Jordi Solé i Camardons. («El grill», 63, 3i4, 2003) S’ambienta en una escola del futur.
9. Farenheit 411. Ray Bradbury. Hi ha una especulació sobre la persistència i transmissió del coneixement a partir dels llibres supervivents, que seria l’antítesi d’un món no tecnològic on desapareix el paper i tot haurà de quedar preservat de generació en generació en xarxes… de neurones!
10. Hipnofòbia. Salvador Macip. Hi ha detallat tot un pla educatiu per a elits destinades a ser els governants del futur (l’únic detall és que part del programa és aconseguir que desenvolupin poders mentals).
11. Thirty Days Had September, Robert F. Young. (1957) Relat curt. Planteja una societat de comsum idiotitzada fins i tot en l’àmbit educatiu. La mestra és substituïda per una robotitzada. Dins de “The Magazine of Fantasy & Science Fiction”.
12. El arbol de la vida. Harry Harrison. Un professor envia els alumnes a un viatge al passat perquè siguin espectadors dels moments claus de l’evolució. Relat curt. Dins “Trasplante obligatorio” (Caught in the organ draft) de Martinez Roca.
13. A Sound or Thunder; Ray Bradbury (1952). Relat curt. Any 2500, viatge al passat en un arriscat safari. Afecta el procés evolutiu.Dins “Trasplante obligatorio” (Caught in the organ draft) de Martinez Roca.
14. La mutacion sentimental. Carme Torras. Es descriu l’ensenyament en una escola de principis del s. XXII mitjançant un sistema informàtic, l’EDUsis.
Espero que aquest post sigui només el primer, i que aconsegueixi seduir a d’altres companys blocaires perqué facin les seves aportacions, i junt poguem elaborar un gran llistat d’experiencies educatives sorgides a la ciència ficció. Jo de ben segur que i seguire treballant…
La educación autodidacta es, creo firmemente,
el único tipo de educación que existe
ISAAC ASIMOV
2 thoughts on “Experiències educatives en la Ciència Ficció”