Elefantenfriedhof

Diuen que els orígens de «l’illa negra» de Fuerteventura es remonten a l’arrel bereber dels maxos (aborígens de Fuerteventura), també coneguts com a guanches. Actualment però, la tribu predominant a l’illa són els teutons.

Uns dies de surf a La Pared m’han portat a redescubrir «la grandesa» del poble germànic. I és que tal i com expliquen alguns autòctons de l’illa: «Duran l’hivern sembla un cementiri d’elefants, els alemanys jubilats venen aquí per prescripció mèdica. Hi tenen segones residències, arriben a l’octubre i s’hi estan fins Setmana Santa. Despés arriba el turisme massiu».

Però més enllà de les parelles de jubilats que hi estiuegen, hi ha molts alemanys que s’hi han traslladat i fins hi tot hi han obert els seus negocis. Immobiliàries, mini markets, bars i restaurants. Una xarxa de comerços enfocada als seus compatriotes, ja que en molts d’aquests locals només parlen alemany. Ningú s’ha pres la molèstia d’aprendre a parlar espanyol. Per què? Doncs, perquè no ho necessiten.

El sufcamp on vaig estar, el Waveguru, em va recodar el Yaam de Berlin, però també el Sukuta camping de Gàmbia, també regentat per una parella d’alemanys.

Per una banda destaquen les habilitats i creativitat de molts d’aquests emprenedors undegrounds, que admiro i comparteixo. Però per altra, es manté la idea d’imperi i colònies, encara que ara sigui en forma d’oferta turística.