Electrònica insòlita i remors misteriosos

L´estRany L’estany de Banyoles és ple de misteris, repeteixo. En algun moment, àdhuc s´ha arribat a dir que, en el seu fons, hi havia instal·lada una base d´ovnis, raó per la qual més d´una persona ha afirmat que s´ha «topat», de nit, amb uns éssers rarots, molt menuts i amb el cap gros, al pla de Martís, a quatre passes de Banyoles. Això deurà ser veritat o no. Però, juntament amb d´altres fenòmens estranys que suposadament s´han registrat al llac, cal tenir-ho en consideració, ja que l´italià Guglielmo Marconi, premi Nobel de Física i pare de la ràdio, quan efectuava les seves investigacions per la Mediterrània a bord del iot-laboratori Elettra, equipat amb els més moderns aparells de l´època, en un dels seus mapes figurava marcat amb una creu l´estany banyolí com a lloc d´exploració i estudi. S´ignora, però, si Marconi arribà a posar els peus a Banyoles, deixant l´Elettra ancorat a la Costa Brava. Ell mai no en parlà.

Emili Casademont Comas, Misteriòs Estany de Banyoles

 
El proper dissabte 4 d’agost tindrà lloc la quarta edició del Festival de música insòlita i electrònica de Banyoles, l’Estrany, una mostra oberta a les noves sonoritats, actituds i  maneres d’entendre la música. L’objectiu, és generar interacció entre artistes i públic, a través d’actuacions conceptualment úniques i irrepetibles- ja sigui per l’experimentació, la fusió o l’ús de la veu- en  un espai misteriós i ple de màgia com és l’Estany.

I és que tots els participants convidats a l’Estrany tenen un punt en comú: fan música insòlita (insòlita en el context de l’escena gironina/catalana/espanyola), música acompanyada de misteri per un festival que no es tanca a l’electrònica i que troba en allò poc usual la seva identitat. Música estranya, la B.S.O del Museu Darder…

Així doncs, aquest any l’Estrany comptarà amb la música onírica i paisatgista de Lasers, un trio català que ha passat pel Primavera Sound, el Sónar o el BAM, amb la personal música de club de Pyreness, amb Beatspoke i les seves armonies de veu generades amb màquines de loops que els han portat a diferents clubs i sales d’Europa, el dubstep i bassline de Bitcode (dj code)  que oscil·la des de la música de ball a l’experimentació entretallada per ràfegues d’scratch, el  drum’n’bass lunar i futurista de Consequence, nova-zelandès de naixement i afincat a Londres, per acabar amb els baixos flotants i les melodies hipnòtiques de Headbirds.

Podeu consultar els espais i el line up definitu a la web oficial.

No he pogut evitar fantasejar amb els interessos que tenia Marconi, més ciència ficció, i pensar que d’alguna manera els sintetitzadors, controladores, laptops i projectors s’erigeixen com un nou laboratori misteriòs, que després d’inspeccionar les aigües tèrboles de l’Estany experimenta amb nous llenguatges per comunicar-se amb éssers subaquàtics. Amagats a l’ombra de les profunditats d’una aigua plena de secrets.

Una aventura retrofuturista que podria començar amb Marconi i el laboratori itinerant de l’Elletra on hi aparegués el també insòlit Museu Darder. Pensava que el protagonista podria ser el pare de la ciència la ficció en català, esperantista i gironí, Frederic Pujulà… documentant la investigació de Marconi. Una nova distorsió de Sherlock Holmes ambientada en els misteris de l’Estany.