Una de les limitacions -des del punt de vista estètic- de moltes plantilles de wordpress (un dels condicionants del disseny per a mi), es que la majoria de mòduls es presenten amb formes rectangulars o quadrades, també les caixes de títols, menús, destacats i subtítols.
Fins ara aquest ha estat per a mi un dels majors condicionants a l’hora de dissenyar pàgines que trenquéssin la “rectacularitat” dels paral·lelagrams.
Buscant una mica però, i després d’aprendre a fer cantonades-rodones, he trobat alguns enllaços que crec que m’ajudaran a poder anar un pas més enllà a l’hora de planificar i projectar noves webs.
Despés d’haver estat experimentant amb el <?php echo do_shortcode( $content ) ?> per insertar “embeds” d’alguns plugins fora de posts i pàgines (en arxius .php com index.php o home.php) la possibilitat de també modificar el disseny m’obre noves portes i possibilitats.
Aquest aprenentatge també m’ha fet reflexionar sobre la manera d’aprendre (valgui la redundància): Per a poder plasmar o traduir a la web, idees, pensaments o formes, m’ha fet falta aprendre o millorar una tècnica que estic autoaprenent. Però en cap cas, no disposar d’aquests coneixements de manera prèvia m’ha condicionat per imaginar o projectar el disseny que estava gestant… La manca de tècnica no m’ha condicionat la creativitat.
Això m’ha portat a recordar i reafirmar les meves discrepàncies amb el paradigma educatiu “formal” que es resisteix a reconèixer la seva obsolescència:
Estan 25 anys ensenyant-nos “tècnica” i després ens diuen que “ens inventem o pensem un projecte”, enlloc d’estar 25 anys “inventant i pensant projectes” i després aprenendre les tècniques o tecnologies necessàries per a poder-los realizar.
Tinc ganes d’acabar de renovar-me digitalment