En un momento en que el periodismo vive una profunda crisis provocada por el auge de las redes sociales, los problemas de financiación y los crecientes ERE en los medios, las Primeras Jornadas sobre Periodismo de Datos organizadas por el capítulo español de la Open Knowledge Foundation ofrecieron una nueva perspectiva para la profesión, un futuro, paradójicamente, basado en sus orígenes: en la búsqueda de nuevas fuentes, en el relato objetivo de los hechos y en el análisis de los datos.
El futuro son los datos, Laura Tejedor
Llegia a través de l’Olivier (Platoniq/Goteo) sobre els projectes guanyadors del primer Hackathon de periodisme open data «Cuando los datos cuentan historias» celebrat paral·lelament a Barcelona, Madrid i Sevilla (25 i 26 de maig).
Un hackaton (esdeveniment que cada vegada sembla deslligar-se més del programari) amb accent ibèric dedicat al que des de fa temps s’ha etiquetat com a Data-driven journalism o periodisme de dades.
Els projectes en qüestió: Com es malgasten les subvencions agrícoles europees? i Memòria històrica i desapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme. Dos treballs més esperançadors que els reportatges típics de dominical (més enllà de la temàtica) que seran finaçats per a poder desenvolupar-los fins al final.
Aquí podeu llegir més sobre la proposta i els treballs presentats i premiats.
Des de l’aparició d’internet que la professió periodística trontolla, i és que tot i que sempre s’ha dit – en la història de la comunicació- que l’aparició d’un nou mitjà no comporta la desaparició de l’anterior (premsa, ràdio, televisió). Internet ha demostrar ser molt més que un mitjà de comunicació, una eina disruptiva que està reconfigurant la manera de viure i veure el món. La blocsfera per exemple (com a part d’internet) ha fet possible deliberar i començar converses en una nova esfera pública no-mediada, i fins i tot sembla desafiar les amenaces analògiques de vells probervis africans:
Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caça seguiran glorificant els caçadors.
Avui -2013- ja es glorifica tant a lleons com a caçadors. Les regles del joc han canviat i tothom disposa d’eines per a glorificar, no només els periodistes o historiadors a sou . Podem trobar un exemple clar de cròniques de caça escrites per lleons als media del 15M. Transició i convergència de canals, formats, tecnologies i experiments en terra de nigú.
Els periodistes en diuen intrusisme, però ser creadors de continguts/informació és un fet inevitable en la lògica digital, de la mateixa manera que amb internet estem aprenent a organitzar-nos per afinitat en comunitats, és un procés irreversible. S’acaba amb l’agenda única, i les estructures que regulaven la manera d’influir en la opinió pública estan contra les cordes. Cada vegada queden menys exclusives.
En aquest context, la visualització de dades apareix com a una nova eina per a cartografiar, interpretar i contextualitzar informació pública -aquella que confecciona el que entenem com a realitat/món-. Permetent que a través de l’anàlisi, ara qualsevol persona tingui la capacitat d’associar, comparar i contrastar dades oficials de les que es poden fer lectures molt diferents.
Per això, i després de la primera embestida amb la blocsfera, que ja va deixar la professió periodística coixejant, la lògica de la xarxa no dóna treva a indústria de la informació. Qui no té més remei que reinventar-se (òbviament també el rol de periodista), perquè avui en dia ja pot arribar a influir més en l’opinió pública un treball independent de periodisme de dades -finançat a través de crowdfunding- i gestat des de la perifèria, que les plomes i llengües esmolades dels tertulians de sempre, aferrats a micròfons i columnes de suports que fan aigües.
Per això, i si sense cap mitjà al darrera ja és possible aconseguir tanta notorietat, ¿què ofereixen avui en dia els mitjans als periodistes? a part del sou? ¿Per què a un periodista li hauria d’interessar treballar a un mitjà i no dedicar-se a produir informació de manera independent? Existint les agències de notícies i la blogsfera, els mass media tal i com els coneixement avui cada dia tenen menys sentit.