Permacultura

Desde que descubrí La Biblioteca de las Cosas, no he dejado de darle vueltas y de encontrar cada vez más “anexos”, “módulos” o “complementos” para agregarle… No he dejado de repensarla y de ver como podía encajar con otros proyectos vecinales y comunitarios que están floreciendo en un entorno semirural sobreexplotado por el turismo, Potrero de los Funes.

El pasado fin de semana organizamos el primer Domingo en familia en la plaza, una jornada donde acudieron más de 30 vecinos y miembros de la comunidad en la que compartimos -además de mates- conocimientos, competencias y visiones. Fue inspirador ver como hay tanta gente con ganas de pulsar una transformación y reapropiarse de los espacios públicos…

Després d’haver estat tontejant durant mesos amb la bioconstrucció, finalment començaré un seminari de permacultura i disseny sostenible. Una aproximació a una tecnologia per a construir ambients autosostenibles, resilients i en armonia amb l’entorn (per optimitzar-ne els recurssos) on entre d’altres abordarem aspectes com sistemes productius autosuficients, ús sostenible de l’aigua, arquitectura orgànica i construcció natural, o tecnologies apropiades.

Permacultura com a sinònim d’autosuficiència i sostenibilitat. Arribats en aquest punt, m’agradaria afegir que tot i que la majoria de discursos provinents del camp de la permacultura parteixen de plantejaments decrecionistes – o fins i tot indigenistes en alguns casos- no crec que projectar sistemes sustentables hagi d’estar renyit amb la innovació ni l’abundància -ni per descomptat amb la tecnologia- ja que trobem exemples de hacks rurals com OSE o Engineering for Change que han demostrat que els ambients rurals poden convertir-se en laboratoris més que interessants per a les comunitats resilients.

Diseñando nuestra futura Biblioteca de las Cosas

Permacultura com a tecnologia