Fa pocs dies a Girona es va celebrar un acte al que m’hagués agradat molt poder assitir: Xarx@cracia, nous paradigmes de participació ciutadana en xarxa. Una taula rodona organitzada per LABFàbrica i inclosa dins del festival VAD. Per resumir el contingut d’aquesta interessant activitat adjunto un fragment de la descrició:«Ens plantegem conèixer i xerrar sobre projectes i persones que treballen amb aquest horitzó, on l’ús de les xarxes socials s’estén a l’esfera de l’organització social. Experts en seguretat informàtica, artistes, criptografia, certificats digitals, auto-organització social, i programació ens comentaran l’estat actual d’aquesta tecnologia i quines possibilitats reals hi ha d’aconseguir una democràcia participativa a través de la xarxa». Llàstima que la premisa de la que es parteix la limiti la democràcia participativa. És a dir perquè no ens obrim a les noves possibilitats de la societat xarxa? El repte per mi ja no és millorar la democràcia participativa. El repte per mi és com aplicar models com la plurarquia a les nostres societats.