«És evident que l’escola és un gran camp de batalla», deia en Bruno fa temps alertant de la vulnerabilitat de les connexions que utlitzen els alumnes en alguns dels centres educatius. També és evident que a Catalunya els desplegament dels programes de digitalització a les aules no ha estat paradigmàtic. No hi ha hagut un aprofitament dels recursos tecnològics, i s’ha acabat apostant per l’ús de programari privatiu a través de convenis amb corporacions. S’ha donat arguments als qui veuen l’exhaltació de les propietats de les noves tecnologies com una campanya de màrketing.
I enmig d’aquesta transició a la virtualitat, d’aquest desgavell, el gran germà arriba a l’escola. Un institut desenvolupa una aplicació que permet «saber què fa l’alumne en tot moment», alguns dels pares es mostren satisfets per aquesta capacitat de control, tot i que pel que es pot llegir ens els comentaris de la noticia també hi ha reticències.
L’altre cara de la moneda s’ha vist al Saló Expodidàctica, on han presentat un inhibodor de mòbils per a les escoles, el Nocob*. Dissenyat «perquè els alumnes no es distreguin» i per tant contruït per deixar sense cobertura els telèfons a dins de les aules de les escoles o hospitals. Destaquen que la particularitat del dispositiu és que no afecta a la senyal d’altres ones com el Wi-Fi, i permet a més a més permet acotar l’àrea d’inhibició. M’ha cridat molt l’atenció que una de les «novetats» fos un software per monitoritzar les pantalles dels alumnes…. Pot cridar l’atenció la forta mesura de control que representa però és novedosa? Potser la novetat recau en utilitzar aquest tipus de programari a les escoles… Però això no és innovar….
El que queda clar és que l’horitzó és aterrador:
Els alumnes del futur no podran saltar-se la prohibició de fer servir el mòbil a les aules (…)
El sistema permet monitoritzar la pantalla de cada alumne, tancar aplicacions i controlar remotament els equips per evitar usos o llocs web no desitjats. Una altra de les novetats que es presenten a la fira és un sistema que proporciona al docent el control de la cobertura telefònica sense fil (…)
Les preguntes són clares, ¿fins a quin punt la privacitat dels alumes ha de quedar en mans dels docents? ¿Només la protegim amb la seva privacitat amb «la integritat» del professors? Amb aquests sistemes els professors podrien accedir a les xarxes socials dels estudiants, per exemple, si volguéssin mirar les contrasenyes que utilitzen pels seus comptes, espiar les seves converses privades En aquest sentit Tubella i Rigau convenen que «cal canviar el paper del professor a l’aula perquè ara qualsevol persona des de la seva habitació ja pot accedir al coneixement». Esperem que no els toqui fer el paper de policies o qualsevol dia els veurem foragitant homeless spot clandestins dels patis…