Aquest post l’hagués pogut titular editant articles d’opinió (II). I el motiu que m’enpeny a escriure’l és el mateix que em va fer escriure el primer: La societat evoluciona (xarxa) i cada vegada hi ha més estructures, valors i tradicions queden obsolets. Acceptar-ho o no ja és una qüestió personal…
El tema d’avui és la cultura…
No tot és cultura. Hi ha cultureta i, per descomptat, alguna cosa més difícilment definible com a patrimoni cultural de la ciutat. Separar el gra de la palla no és feina fàcil. Hi intervenen sovint massa factors subjectius, polítics i mediàtics, és clar. És cultura el noi que a l’Argenteria llança uns bastons a l’aire, els fa rodar, els engrapa (si pot) i els torna a llançar? És cultura un piano ple de roses enmig d’una piscina d’aigua amb el rètol “Notes humides que alimenten els pètals”? És cultura la lectura de 100 poemes obra d’aficionats sota les gàrgoles de la catedral? No tot és cultura. Hi ha un mínims que tot fenomen cultural requereix: ha de funcionar, ha de tenir èxit de públic i de crítica, i ha de poder generar algun tipus de bé (espiritual, creatiu, associatiu, etc.)
Suposo que aquesta tesi s’emmarca en el pensament que la cultura és un instrument per perpetuar els valors que cohesionen les societats, cultura falsament entesa com a «ciment social», però sobretot com a forma de conservadurisme.
Posar una barraca damunt d’un edifici per instal·lar-hi un niu d’artistes és més proper a l’astracanada i l’ocurrència que a la cultura.
Definir d’aquesta manera la intervenció que el reconegut arquitecte Santi Cirugeda va fer a Girona realment no és cultura…. Llegeixo un post de Juan Urrutia sobre El Puño Invisible i somric quan diu: El màxim enemic del conservadurisme és la pallassada. (Diga-li pallassada, diga-li astracanada). Jo llegeixo Urrutia, el columnista deu llegir Vargas Llosa.
Tanmateix, el més gran fracàs cultural de Girona encara ha de venir: la majoria dels joves gironins ni llegeixen ni van al teatre, ni tenen cap interès per la col·lecció de Creus de plata de la Catedral, ni saben res de Montsalvatge, ni saben res de res
Aquesta darrera frase no fa ni falta comentar-la…..