I finalment, la transnacionalitat

Ara ja fa uns mesos que vaig obrir aquest bloc. Durant aquest temps, influenciat per gent de la meva comunitat i la literatura indiana, he descobert infinitat de conceptes relacionats amb internet i el que s’anomena societat xarxa. Una visió extremadament lúcida sobre la influència de les noves tecnologies i el seu impacte en els models d’organització socials, culturals i econòmics. Nòmades del S.XXI fills de la transnacionalitat, un concepte que apareix i es repeteix al llibre: Filés, de las naciones a las redes de DU. Fins ara m’havia interessat sobretot per les topologies de xarxes i  el software lliure. Obviant  un gran tema estructural: La transnacionalitat i els processos que superen l’Estat-nació. Ara que he començat el Màster d’investigació en la  Societat de la Informació i el Coneixement (UOC-IN3), després d’un postgrau dedicat a la Innovació en la creació de continguts audiovisuals (UOC-Digitalent), em trobo amb alguns títols que em porten a afrontar el tema de la transnacionalitat. Com la lectura obligatòria de Saskia Sassen: Una sociología de la globalización o La Sociedad Red: Una visión Global editat per Manuel Castells. La indianopedia proposa una aproximació a la definició d’aquest complex concepte, tant contraposat/lligat a altres idees com la de nacionalisme o immigració. Aviat em tocarà posicionar-me, i aportar la meva visió. De moment, però,  toca llegir: «La vida transnacional define obviamente identidades con un dentro y un fuera. Tiene sus propias fronteras, transversales a las nacionales, generando un territorio social nuevo en el que chirría, no tiene sentido, cualquier ‘nosotros’ nacional. En este sentido, las identidades transnacionales del mundo de las redes distribuidas, basadas en la aparición de comunidades reales a partir de redes virtuales es profundamente distinta a las identidades prenacionales como las religiosas. Ser católico, musulmán o budista hoy supone definirse en un plano transnacional que te une en un plano igual con personas definidas en otros espacios nacionales. Pero también permite una cierta dualidad, se puede ser francés y budista, por ejemplo, o católico y chileno. Esto es así por el carácter de identidad imaginada de todas estas definiciones»