El naixement del subjecte transnacional

Després d’un intens debat a la UOC (no us puc convidar a seguir-lo perquè les aules són privades), decideixo exposar (en públic) perquè considero que la pràctica social de la transnacionalitat és una característica de la societat xarxa. Les xarxes sempre han existit, tal i com apunta Fitjof Capra, qualsevol lloc on hi ha vida hi ha xarxes. Però mai fins ara havien aconseguit caracteritzar la societat. Mai fins l’arribada de La Societat Xarxa. Amb l’aparició de les xarxes distribuïdes (Baran) i les possibilitat dels nous models organitzacionals apareix el concepte de transnacionalitat (com a pràctica social) . Neix l’individu transnacional.

Es tendeix a confondre alguns fenòmens històrics que han superat les tradicionals limitacions territorials amb manifestacions transnacionals: «Els masons, les ordres religioses, determinades sectes, el moviment esperantista, molts moviments revolucionaris/utopistes des del s.XVIII, les internacionals socialistes, comunistes, conservadores, lliberals, L’església, els colegis invisibles de científics en cada àrea de coneixement..». És cert, tal com a punta Castells, que aquests fenòmens van aconseguir transgredir els limits territorials i organitzant-se en forma de xarxa. Però mai, i en aquest aspecte Castells no especifica, en forma d’estructura distribuïda (un dels elements claus per entendre el concepte i propietats de la transnacionalitat i Societat Xarxa).

L’aparició del model d’organització distribuït, en un moment històric on la tecnologia permet convertir-lo en un nou sistema vàlid per a la organització de comunitats, és el que ens porta a parlar de comunitats reals i comunitats imaginades. I aquí és on hi ha l’estat de la qüestió de la transnacionalitat: El que permet articular comunitats transnacionals són, precisament, les propietats de l’estructura distribuïda i per tant les comunitats reals.

És important analitzar perquè els fenòmens descrits anteriorment no són manifestacions de transnacionalitat i perquè aquest concepte apareix per primera vegada amb internet.  M’explico, els masons només eren transnacionals en l’ordenació d’allò simbòlic,  ja que  la masoneria té una estructura federal, descentralitzada, no distribuïda i  de grans nacions. De la mateixa manera que la Internacional Socialista no encaixa en el model transnacional. Des de l’òptica que proposo, només Amadeo Bordiga – el fundador del Partit Comunista d’Itàlia – va crear un «Partit Comunista Internacional» (que pràcticament no es pot arribar a considerar una estructura sòlida) on s’acostava a les tesis de la transnacionalitat. Tot i així la pseudotransnacionalitat de Bordiga, a més d’utòpica, no representava l’essència d’aquest nou fenòmen, ja que es projectava com una estructura distribuïda i per tant no tenia totes les propietats que la conformen.

Fins al sorgiment d’internet no ha aparegut una estructura distribuïda sòlida a gran escala. Fins hi tot a nivell religiós és difícil parlar de transnacionalitat. Ja que quan va nèixer el concepte de nació feia segles que no ja existia la figura del califa,i  el Papa ja havia perdut el poder polític global (Simbòlicament es va representar durant la coronació de Napoleó, quan aquest es va autocoronar davant del Papa, el naixement de l’estat-nació).

Per això subratllo que la pràctica social de la transnacionalitat, el naixement de l’individu o subjecte transnacional és exclusiu de la Societat Xarxa: «Los sujetos transnacionales nacidos de internet se caracterizan por tener un único demos y por tanto por tener forma de red distribuida frente a las internacionales que tienen una serie de demos territoriales que se van subsumiendo -normalmente por representación- en demos de ámbito mayor que se ordenan con la forma de una red descentralizada». Són fills d’internet. Una conseqüència de l’estructura distribuida (que abans només exisita a nivell local i a molt petita escala). És una especificació en la que no entra Castells i que tal i com apunten altres autors pot resultar determinant: La peculiaritat, en propietats, de la xarxa distribuïda.