El llegat colonial i les ciberturbes

Londres s’ha convertit en un nou escenari de ràbia desbocada, un nou punt calent en un mapa de conflictes que es reprodueix de manera exponencial. A Londres, però, sembla que a diferència de les «revoltes» que han tingut lloc a Espanya o Grècia, on principalment els joves que sortien al carrer eren joves de classe mitjana, els protagonistes d’aquesta batalla campal contra la policia són joves de suburbis.  Joves oblidats per l’administració, immigrants desencantats, fills de les velles colònies. Joves als que el Regne Unit no contempla quan mira cap el futur.  Conseqüències dels pactes de descolonització i les polítiques preventives contra els delinqüents nats de Margaret Tatcher. Les revoltes de Londres, doncs, són més properes a les dels banlieus que a les del 15M. La Haine de Kassovitz o els efectes més incòmodes del llegat colonial que ara s’agreugen amb la pressió de la ferotge crisi econòmica. De tota manera és interessant analitzar com s’articulen aquests moviments, com s’organitzen i quines són les estratègies del que JU anomena ciberturbes – tot i que en cas de Londres no hi ha estadi de deliberació – : La culminación en la movilización en la calle de un proceso de discusión social llevado a cabo por medios electrónicos de comunicación y publicación personales en el que se rompe la división entre ciberactivistas y movilizados. (El poder de las redes). En el cas de Londres, Twitter, Facebook i els serveis de missageria instantània serveixen per difondre convocatòries i per vertebrar les noves tècniques de guerrilla urbana i per organitzar-se: però no per proposar cap nou concens social. No es crea un discurs o relat nou per impulsar un nou concens entre tota la comunitat, l’objectiu és organitzar-se per actuar/atacar. Potser és cert que falta formació per generar un context conversacional que pugi culminar amb èxit i transformar l’entorn, però cal començar a pensar  per quin model s’està lluitant i com es podrà aplicar quan s’apaguin les flames. És fàcil imaginar que Londres amb els Jocs Olímpics a l’horitzó recorrerà un més als cop més als ulls mecànics per retornar la sensació de tranquilitat i seguretat als ciutadans.