El domini de la informació

Bruce Sterling en la seva novel·la Illes xarxa (1989) proposava nous models d’organització econòmica inspirats en les propietats del paradigma de l’informacionalisme, l’estructura de la xarxa i del que s’anomenaria economia de la informació, caracteritzada per l’efecte xarxa.

Sterling parla de democràcia econòmica per descriure un nou model on tots els membres d’una comunitat tenen la possibilitat real d’accedir al mercat com a productors, emprenedors o a través d’empreses democràtiques (cooperatives). Un canvi en la concepció del treball i del mercat que introduïa nous agents i convidava a establir noves relacions de confiança, trencant amb la verticalitat imperant.

El model que projectava Sterling, en una novel·la de ciència ficció, ha inspirat les bases d’organització del treball de centenars de milers de persones integrades a la societat xarxa, tal i com s’apunta al llibre Filés de las Naciones a las Redes, hi ha centenars de milers de neonòmades voluntaris que viatgen d’un país l’altre renunciant a una residència estable i que aconsegueixen independència personal i econòmica connectats a diverses xarxes virtuals (subjectes transnacionals):

Es un fenómeno excéntrico, sin duda, pero no único. Cada vez son más las personas que centran su vida económica y social en comunidades online. Los procesos políticos y deliberativos que originan cada vez tienen menos que ver con los Estados y sus fronteras. Acogen a millones de personas en todo el mundo y son el caldo de cultivo de nuevas identidades.

Aquesta visió d’Sterling i dels representants de la democràcia econòmica, està estretament relacionada amb el concepte de flexibilitat del treball que apunta Chris Benner a Lecciones de Silicon Valley (no la flexibilitat ocupacional, sinó la del treball). Un canvi de  paradigma que es caracteritza pel desplaçament de la producció de béns a la «producció d’idees». I on el que anomenem flexibilitat presenta grans possibilitats o bé possibles amenaces, en funció de la percepció sobre el que es consideri treball.

Una nova aproximació a les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació (TIC) per modificar la concepció del treball i els rols dels treballadors. Una oportunitat per a l’ètica hacker (autonomia, responsabilitat personal i coneixement). Un trencament amb l’estat nació que posa el focus en  la figura de l’individu i la seva capacitat de convertir-se en un individu autosuficient (en un món transnacional). Aquesta perspectiva individualista troba punts de trobada amb Benner quan adverteix que : «Conseguir la capacitación técnica necesaria para triunfar en el mercado laboral se ha convertido en una responsabilidad más bien individual».

En aquest sentit Martin Carnoy (El treball flexible en l’era de la informació) també destaca aquesta caracterísitca de la flexibilitat (la importància de l’individu en aquest nou escenari) quan diu que «som testimonis de la individualització del treball» :

Las economías y nuestras culturas nacionales se están globalizando. Para el profesor Martin Carnoy, gobalización significa más competencia y que la inversión, producción e innovación no están limitadas por las fronteras nacionales. El trabajo ha pasado de la producción de bienes agrícolas o industriales a la producción de servicios cada vez más sofisticados .  El  principal   componente de estos nuevos servicios es el conocimiento que aumenta la productividad, ajusta las necesidades específicas del cliente, y desarrolla nuevos productos. Nuestra vida se está transformando por la difusión masiva de nuevas tecnologías de información y comunicación. Somos testigos de la individualización del trabajo y de la erosión de las instituciones sociales.

Cosmovisions com la d’Sterling i reflexions com la de Carnoy, encara que no comparteixin l’enfoc, posen de manifest que aquesta nova flexibilitat té una múltiple afectació sobre el mercat laboral de l’economia de la informació, que els mercats es troben en un moment de canvis i que aquesta reconfiguració provoca noves oportunitats i un canvi de mentalitat i de forma d’actuació de les organitzacions econòmiques. Benner adverteix d’una afectació negativa en la flexibilitat ocupacional, que pot convertir-se en un element negatiu pels treballadors, ja que es poden veure mancats de drets com a conseqüència de la competitivitat dels nous mercats de l’economia de la informació.

En aquesta línia hi ha teories d’altres autors com Eric Brynjolfsson i Andrew McAfee que es qüestionen si realment  la tecnologia millora les nostres condicions de vida, en un exercici d’anàlisi econòmic on destaquen les contrarietats que apuntena a «la  creixent realitat  que demostra que l’automatització generada per les TIC agreuja problemes com el de la desocupació a nivell global: Les activitats productives es veuen reemplaçades per les noves tecnologies». (Race Against the Machine, Brynjolfsson i McAfee).

Els arguments de Brynjolfsson i McAfee topena amb els de Martin Carnoy, que avalat per Castells,  postula: «En una perpectiva global la transformacó de l‘entorn laboral ha estat mal interpretada per autors que sostenen que les TIC signifiquen una escassetat massiva i creixent del treball». Carnoy sosté, a més a més,  que les noves tecnologies desplacen treballadors però simultàniament creen llocs de treball, incrementen la productivitat i desenvolupen nous processos econòmics. Sempre destacant la figura de l’individu quan es parla de treball a la societat xarxa:

Este entorno afecta a los trabajadores de las empresas y crea una cultura de trabajo individual en red. El trabajo individual en red es una buena forma tanto de conocer las condiciones laborales, los proyectos y las innovaciones de otras empresas como de hacer movimientos laborales estratégicos dentro de un mercado laboral flexible. Con el correo electrónico e Internet, el trabajo individual en red no tiene límites ni espaciales ni temporales. Los trabajadores de una empresa, si tienen la capacidad y la voluntad de hacerlo, pueden tener acceso a trabajadores de otras empresas desde su puesto de trabajo o desde su ordenador, en casa. Las empresas que se mueven mejor por la Red tienen más posibilidades de triunfar, ya que disponen de más información y más contactos (Breshnahan 1999)

Quan Carnoy utilitza el concepte d’escassetat, fa referència a les teories de l’economista Juan Durrutia i a la seva lògica de l’abundància:

Pues bien, a mi juicio la idea central de la Nueva Economía es que estas externalidades, denominadas respectivamente aprendizaje por la experiencia y efecto red, y especialmente este último, adquieren una importancia crucial en presencia del desarrollo de las TIC. En efecto cualquier cosa que puede ser reducida a bits y comprimida para su transporte por la Red (y la información sobre cómo construir aviones así como la comunicación de datos entre miembros de una red telefonía son dos ejemplos paradigmáticos) puede ser reproducida a coste prácticamente nulo. Y son estos rendimientos crecientes a escala consecuentes, por ejemplo, al efecto redlos que están en el origen de la posibilidad del crecimiento continuo (con independencia de la dificultad que las correspondientes no-convexidades plantean a los teóricos a efectos de probar existencia de equilibrio).

Se ha llegado a decir que estamos pasando de la lógica de escasez propia de la vieja economía a la lógica de la abundancia propia de la Nueva Economía y que este paso habrá de traer consecuencias sobre las estrategias empresariales, sobre las formas de gestión y sobre la política de competencia, ideas estas últimas que aparecen magníficamente expuestas en Information Rules de Shapiro y Varian (1999) que es para los economistas la Biblia de la Nueva Economía.

Aquest pas de la vella economia a la nova economia, caracteritzat també pels processos de globalització, s’ha interpretat com una pèrdua de llocs de treball si s’analitza des de la perspectiva que els treballs manuals i de supervisió han estat subtituïts pel treball intel·lectual dominat per la informació. Per tant més enllà d’una reacció pseudo-ludita caldria evaluar fins a quin punt, més enllà de l’automatització, aquesta pèrdua de llocs de treball no s’hauria d’atribuir a les conseqüències de l’esquerda digital. I per tant és tractaria d’un problema que supera l’àmbit estrictament laboral, la incorporació de la societat al món xarxa.

Per això quan es parla de treball flexible i de les noves possibilitats que ofereixen les TIC en la concepció del treball o la nova economia cal remuntar-se a l’Economía de la informació definida per Shapiro y Varian, que va ser la matriu des d’on es van plantejar nous camins que portarien al sorgiment  de l’anàlisis de xarxes socials i altres disciplines per aproximar-se a l’estudi d’aquests nous estadis comercials marcats per la transnacionalitat.

En aquesta línia cal afegir que sembla haver-hi  concens en acceptar que en el marc de l’economia de la informació la flexibilitat laboral està relacionada amb els processos de desnacionalització i el sorgiment de noves estructures transnacionals, vertebrades sobre la creació espontània del que s’anomena comuntiats reals, on cada indivividu pot afergir-s’hi lliurement. El mateix Martin Carnoy planteja aquests dubtes quan es proposa definir les caracterísiques de les comunitats que conformen una economia flexible:

Al definir la comunidad en una economía flexible el autor se pregunta si estamos asistiendo a la decadencia de la identidad nacional. El significado de nacionalidad cambia con el tiempo. ¿Supone la globalización la desaparición gradual de la identidad nacional? La respuesta no es sencilla. Los resultados de diversas fuentes indican la probabilidad de una era posnacionalista. Existe una tendencia a un comportamiento más individualista, pero esto no nos indica si las identidades nacionales de los individuos se han debilitado.

La idea de comunidad local también está sometida a una transformación fundamental. La identidad local se está transformando tanto en Estado Unidos como en Europa. Las causas de esta transformación son múltiples, pero las principales son los cambios demográ ficos, los cambios en el mundo laboral y la revolución de las comunicaciones.

Així doncs els beneficis de la flexibilitat laboral, tal i com conclouen diversos autors especialitzats en l’anàlisi de xarxes socials, es manifesten en organitzacions  autosuficients que superen les estructures productives i comercials delimitades pels estats nació, perquè d’aquesta manera no es veuen perjudicades per les conseqüències negatives de la flexibilitat ocupacional. El sorgiment de societats i organitzacions transnacionals espontànies en el que s’anomena comunitats real representa una nova possibilitat, fins ara només imaginada, que planteja una forma d’organització econòmica a través de la xarxa en base un nou model horitzonal. Dit d’una altra manera, planteja com treure-li rèdit les propietats de la flexibilitat  del treball en l’economia de la informació.